Cinquena generació de tota una nissaga de metges vigatans i amb una reconeguda trajectòria internacional com a cardiòleg, Antoni Bayés de Luna (Vic, 1936) va sumar fa tres anys una de les cireretes més especials del seu extens currículum: aconseguir que la comunitat científica posés el seu cognom a una nova malaltia, la síndrome Bayés. Es tracta d’una prearrítmia associada a un major risc d’infarts i demències, en la qual Bayés ja havia començat a treballar als anys 70.
Finalista a Osonenc del 2015, Bayés va exercir de catedràtic de Cardiologia a la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1971 i 1990. També ha estat president de la Federació Mundial de Cardiologia i fundador del Dia Mundial del Cor, a més d’haver dirigit l’Institut Català de Cardiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i el servei de Cardiologia de l’Hospital Quiron. Doctor honoris causa per la Universitat de Lisboa i per l’Acadèmia de les Ciències de Budapest, el 2003 també va merèixer la Creu de Sant Jordi.
Se li atribueix el fet d’haver estat un dels primers a llançar públicament el repte que la Universitat de Vic havia d’aspirar a una Facultat de Medicina, projecte que avui és una realitat.
{{ comment.text }}