Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Vivim sota creences”

Entrevista al mestre zen Satyaprem

Si una idea destaca en la seva filosofia és la que tu no ets qui creus que ets. Sorprenent!
Sorprenent i meravellós!

Nosaltres creiem estar molt segurs de qui som…
Aquí està la clau: creiem. Vivim sota creences. Sembla que la humanitat no hagi pres en les seves mans la ciència, la prova. Vivim amb creences. Encara avui, la ment humana està atrapada per allò que creiem, no allò que experimentem. I són com unes lents: veiem la realitat a través d’elles. Per això el meu treball comença amb una investigació primària de les creences: què creus? I després anem a l’experiència directa, sense lents, de com et perceps a tu mateix.
Quan parla de creences, es refereix a les religioses?
No, no només. Quan dic creences, parlo d’una estructura mental. Com manegem la relació objectiva amb la realitat.
Cal un procés per despullar-nos de les creences?
Sí, un procés per treure capes. I potser és molt simple, perquè tots tenim en la nostra naturalesa essencial allò donat. Hi és, però des de petits comencem a veure la realitat amb les ulleres que ens donen els nostres pares, la societat, la cultura… Però tots tenim la capacitat que és allà, dorment, d’adonar-nos d’això. I llavors tot el procés és posar-te d’acord amb el que veus. És descobrir, perquè puguis veure amb claredat el que ets tu, l’altre, el món. El món pren una altra dimensió, que la humanitat necessita, perquè estem repetint el mateix des de fa segles. La cultura occidental condueix les creences –religioses, materials i de tot tipus– de manera que en pugui treure profit i controlar-les. En el fons, proposo que siguis més lliure.
Despullar-nos de tot el que ens envolta és molt difícil. Rebem cada vegada més influències…
Quan diu és molt difícil… és una creença molt arrelada en el subconscient. Si ens agafem a la idea que és difícil, què experimentarem? Dificultat, no? Perquè ja hem projectat aquesta sensació. Descobrir, qüestionar creences, és posar-se alerta que la ment inconscient ens domina, no som nosaltres que la dominem. Pensar no és només tenir pensaments, és conduir-los. Tot el procés passa per aquí: com és que penso això? Per què quan penso sobre quelcom desconegut dic que és difícil? Qüestionem-nos la nostra pròpia ment!

Com fem aquest procés? Amb meditació?
El camí és molt senzill: fer el que fem ara, conversar. Al principi, li proposaré coses molt fundacionals, estructurals… Però com un diàleg franc, obert, en què ha d’intentar respondre preguntes que li faré que no són a l’inconscient de la seva ment. No tindrà una resposta preparada, haurà de pensar d’una altra manera… És un treball tête à tête molt intuïtiu, espontani.

Les seves sessions satsang són això?
Sí, satsang és una paraula del sànscrit que vol dir trobada amb la veritat. Però amb la veritat ella mateixa, sense el filtre personal. Una veritat objectiva, que quan la trobem tant vostè com jo la veiem de la mateixa manera. Com posar-se en una piscina amb aigua. Vostè es mullarà i jo també, és una experiència objectiva, no subjectiva. Comencem a compartir quelcom universal, que transcendeix l’experiència individual. Comprendre des d’un punt de vista universal és important perquè ens adonem que tots anem al mateix vaixell.

No té cadascú la seva part de veritat?
Existeix una veritat universal, òbviament! La idea que tu tens una part de veritat i jo en tinc una altra ens aïlla. Hem de trencar amb això i veure que allò subjectiu és purament subjectiu, hem d’entrar en un altre camp objectiu.
En aquest camí, quin és el seu paper? És un orientador, un guia, un guru?
Un qüestionador. Vaig a facilitar coses, però al mateix temps a dificultar-les. Quan tu pensis de manera inconscient, programada, condicionada… els qüestionaré. Fins que trenquin això i comencin a pensar per ells mateixos. Per això seré el qüestionador. Modernament, es diu que hi ha els facilitadors de projectes. Jo em veig de manera antagònica, seré el dificultador del teu somni, el facilitador del teu despertar. Posaré la teva ment contra tu mateix, perquè hi puguis veure sense el control d’aquesta ment. M’hauràs de dir qui ets, sense filtres, i començaràs a experimentar allò que ve de dins.

És un procés que pot resultar un punt incòmode? Al cap i a la fi, vostè vol trencar-me els esquemes…
A vegades. En primera instància. La ment es posa antagònica. Però primerament, jo qüestiono perquè tu em permets. I presenciaràs el qüestionament, gent oberta que està fent el mateix. Viurà el mateix, per simbiosi. Quan passi la sensació d’incomoditat, hi començarà a veure millor. L’experiència, generalment, és molt transcendent, molt vigorosa… un es posa molt silenciós, molt aclarit. És un canvi intens.

Parla molt del silenci…
Perquè el silenci és quelcom que no parla i que no pot ser parlat. Però es pot experimentar. El silenci és allò que està per darrere de qualsevol soroll. Pensem que són termes oposats, però no: el silenci és on ocorre el so, sense silenci no podria haver-hi soroll. El silenci, l’espai, és la matriu de tot el que existeix.

Osho va ser el seu mestre?
La meditació, les seves intervencions i qüestionaments, van ajudar-me a desfer el motor inconscient i despertar. La meva experiència, però, és original.

La gran pregunta, la que vol respondre, és la de tots els temps: qui soc jo?
I per molt de temps, ho serà. Sembla una pregunta, però és com un portal. Quan un es planteja la qüestió de qui soc, i si això ve des de l’ànima, ho fa canviar tot. Vol dir que no estàs satisfet amb allò que et diuen els altres de qui ets, que és molt confortable. Comences a viure d’una manera molt més lliure.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.