L’acte, presentat per l’escriptor local Antoni Pladevall i Arumí, va començar amb una breu explicació per part de Toni Reig, del col·lectiu organitzador de la consulta a Taradell, de com anirà la campanya (fan quasi un acte per setmana) i de com funcionarà la consulta i com es pensa finançar.
Mònica Sabata, vinculada a diferents plataformes sobiranistes, va fer la primera intervenció des de la taula. Va afirmar en més d’una ocasió que “les coses estan canviant”, i que “fa dos o tres anys, als del Dret a Decidir ens miraven com a marcians”, i ara el debat està a primera línia.
Va valorar de les consultes la xarxa que estan creant, “fonamental per a la construcció del nostre país”, i el “discurs positiu, no anar a la contra, que ja ho hem fet molts anys”. Respecte Arenys, va dir que ara la consulta ha d’anar adreçada a tota la població, no només als convençuts. També va apel·lar a continuar la feina a partir del 14 de desembre.
El periodista Vicent Partal va ser llargament aplaudit. Va explicar que Europa i el món veuen amb bons ulls moviments com el que s’està iniciant a Catalunya, i que la UE no permetrà que si el poble català vol decidir per sí mateix algú li ho vulgui impedir. Va fer un repàs per la història d’Europa dels últims segles, per arribar a la conclusió que la concepció “austricista” de la política -en la qual els catalans ens sentim més còmodes- s’està imposant sobre la “borbònica”, que ha imperat des del 1700.
Fent un símil amb la caiguda del mur de Berlin i amb l’arribada a la presidència americana de Barack Obama, Partal creu possible la independència de Catalunya, fins i tot abans de la data simbòlica del 2014. “Una sola cosa ha de canviar: ens ho hem de creure”, va proclamar.
Va lamentar que fins ara “ens havien fet pensar que no podíem viure contra això”, referint-se a un passat basat en l’autoritarisme de l’estat, que ell va representar en els tancs del 23-F davant de casa seva, a València. Va acabar convidant a les més de 300 persones de l’auditori que convencessin aquells que no ho estan d’anar a votar el 13 de desembre.
Finalment, Alfons López Tena, director executiu d’Osona Decideix, va defensar la fórmula de votació del 13-D com a vàlida davant el món, basant-se en protocols que han servit per obtenir la independència d’altres països, amb una menció especial a Montenegro. Va insistir que si el poble català, i en aquest cas l’osonenc, és capaç de muntar un referèndum com el del 13-D es demostrarà davant el món que s’és capaç d’actuar com un Estat. D’aquí la importància d’obtenir una alta participació aquell dia, tant si és per votar que ‘sí’ com ‘no’.
De fet, els tres ponents van insistir en la importància d’entendre que la votació ha d’estar oberta a tothom, no només als convençuts de la independència, i que per legitimar la consulta també serà important que puguin anar a votar els que no en són partidaris.
Taradell organitza quatre actes més abans de la consulta del 13-D. Divendres, dia 20, a les 6, un d’obert a tothom però adreçat especialment a la gent gran. Hi intervindran Neus Català i l’historiador Antoni Pladevall i Font. El dia 27, a les 9, un sobre els beneficis econòmics de la independència, amb Jaume Vallcorba i Joan Canadell. El dia 10, a les 9, un sobre la consulta des de la perspectiva sociocultural, amb Vicent Sanchis, Vicenç Villatoro i Josep M. Soler i Sabaté. I el 12 de desembre, al vespre, un acte de final de campanya amb espectacles diversos i una botifarrada popular.
{{ comment.text }}