Vuit anys després de tancar l’Atlàntida vella per aluminosi, i gràcies a una inversió de 29,5 milions d’euros, Vic estrena un equipament que reforça la ciutat en la primera línia cultural del país.
El nom és l’únic element que assenyala la continuïtat entre l’antic teatre municipal de Vic i el nou complex cultural que en només dos anys i mig s’ha aixecat a la riba esquerra del Mèder. L’Atlàntida nova s’inaugura aquest divendres amb les instal·lacions completament acabades, i posa a disposició de la ciutat 10.000 metres quadrats d’equipament cultural, en un edifici singular signat per l’arquitecte Josep Llinàs.
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, presidirà l’acte inaugural al costat de l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, i tot seguit s’interpretarà l’obra inaugural, ‘El cant del lloc’, amb lletra de Lluís Solà i música de Josep Baucells.
El Teatre Ramon Montanyà, amb capacitat per a 800 espectadors, l’Auditori Joaquim Maideu, amb aforament per a 384, i la Sala Polivalent Joan Anglada, per a 100 persones, es convertiran a partir d’ara en llocs familiars per als espectadors.
Fins al dia 2 de maig, els tres espais principals passaran la prova de foc, amb una programació inaugural de 12 espectacles de primera línia, que inclouen des de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) fins a l’actor Sergi López, la companyia de dansa de Cesc Gelabert o els grups punters del nou pop català, com Els Amics de les Arts, Anna Roig i El Petit de Cal Eril.
Durant el mes de maig, hi haurà altres espectacles, entre els quals la primera òpera (‘Cosí fan tutte’, de Mozart) i concerts del Festival de Jazz de Vic. La festa major de Vic tancarà l’arrencada de L’Atlàntida, pel juliol, fins a l’inici de la primera temporada regular, pel setembre. D’aquesta forma, Vic espera presència cultural d’àmbit nacional.
Aquest mateix mes, l’Escola de Música i el Conservatori de Música de Grau Professional començaran el curs en les instal·lacions que ocupen dins de L’Atlàntida. El conjunt de l’edifici està unificat per un joc de cobertes situades a diferents nivells, però a la vegada és permeable, amb un carrer que el travessa pel mig i que està obert al pas de vianants. Josep Llinàs i el seu equip han concebut L’Atlàntida com una frontissa entre la ciutat antiga i el nou Vic que creix a llevant.
L’Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques d’Osona serà gestionada per la Fundació Estudis Musicals de Vic. Creada l’any 1991 pel Patronat d’Estudis Osonencs a instàncies de l’Ajuntament, amb l’objectiu de gestionar l’Escola de Música, ara ha reformat els estatuts i ha ampliat la composició del seu patronat per donar cabuda als nous objectius.
La junta del Patronat està presidida per l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, i en formen part Josep Salom, alcalde de Tona (com a representant dels municipis que tenen aules de l’Escola de Música); Lluís Anglada, en nom del Patronat d’Estudis Osonencs; Pilar Soldevila, gerent de la Universitat de Vic; Joaquim Badia, assessor jurídic del Gran Teatre del Liceu; Joan Oller, director de l’Auditori de Barcelona; Josep Saigí, interventor de l’Ajuntament de Vic; el musicòleg Jaume Ayats, i un representant de Caixa Laietana. L’entitat d’estalvis del Maresme és el primer dels mecenes de L’Atlàntida, i hi ha compromès una aportació de 375.000 euros, que es distribuirà al llarg d’un període de cinc anys. Properament, també està previst que s’incorpori al Patronat l’escriptor Víctor Sunyol. La directora de l’Escola de Música, Montse Catllà, podrà assistir a les reunions amb veu però sense vot.
El cost de L’Atlàntida haurà pujat finalment a 29,5 milions d’euros. A aquesta quantitat s’hi afegeixen els 5 milions que ha costat l’aparcament soterrat per a 190 vehicles, situat just al davant de l’edifici, les obres del qual s’acabaran la segona quinzena de maig. En total, 34,5 milions dels quals l’Ajuntament només n’haurà hagut d’aportar 4 en fons propis.
Les inversions procedents de l’Estat han cobert bona part del pressupost, mentre que la Generalitat hi aportarà 2,5 milions i la Diputació de Barcelona n’hi ha posat 1,5. Cal afegir-hi, finalment, els 8 milions que l’Ajuntament va obtenir amb la venda de L’Atlàntida vella. Els fons de l’Estat provenen tant del Ministeri de Cultura com dels pressupostos generals de l’Estat, a través d’esmenes introduïdes en els últims tres exercicis pel grup de CiU. A partir d’ara, però, l’Ajuntament podrà recuperar l’IVA de l’obra, que representa uns 5 milions aproximadament.
L’OBRA D’ESTRENA ÉS UN CANT DE LLUÍS SOLÀ AMB MÚSICA DE JOSEP BAUCELLS
La paraula poètica de Lluís Solà i les notes musicals de Josep Baucells seran les primeres que ressonaran a la Sala Ramon Montanyà, en l’acte inaugural d’aquest divendres. La peça d’estrena de L’Atlàntida és El cant del lloc, en la qual l’escriptor i el compositor –tots dos vigatans– han estat treballant des del setembre passat.
Aquest primer espectacle es representarà després dels discursos d’inauguració, que comencen a les 9 del vespre. A l’acte s’hi assisteix per invitació, però l’allau de compromisos i peticions ha fet que se’n programés una segona sessió, prevista per a les 10 de la nit.
El text de Lluís Solà (Vic, 1940) va ser el punt de partida de la composició. Vinculat al seu últim llibre, Entre bellesa i dolor, es tracta d’un poema llarg on el concepte de lloc pren un sentit entre físic i espiritual: “És una ciutat, és la Plana, són les nostres comarques”, diu el poeta, “però també és la nostra tradició, el conjunt d’elements que inclou aquest territori”. El riu, la terra o els arbres del lloc són “una imatge que portes dins teu”, a partir de la qual conformem la nostra manera d’entendre el món. I, finalment, és també una llengua d’aquest lloc “i una manera de fer-la servir”, les relacions entre les persones i el passat compartit. I ve un moment, al capdavall, que no som nosaltres qui vivim en el lloc, sinó que “és el lloc el que habita dins teu”, diu Lluís Solà.
Amb aquesta base, Josep Baucells (Vic, 1958) va plantejar una obra de gran format, amb orquestra simfònica (l’OCV ampliada) i quatre corals. “S’ha reunit una simbiosi de professionals i amateurs que li dóna un gran atractiu”, afirma el compositor. Enamorat del text des del moment que el va llegir, ha posat la música al servei d’una obra “densa i travada”, amb un “component místic i de força interior”. En consonància amb això, no ha aixecat “una catedral sonora”, sinó una peça “que té els dos components del text, l’angoixa i la llum”.
El referent de Josep Baucells han estat “els clàssics de la música contemporània”, aquells compositors de la primera meitat del segle XX que formen part del seu particular món d’influències. Movent-se entre la tensió sonora i el repòs, amb un actor que recita el text i el cor que el respon com si fos en una tragèdia grega, El cant del lloc avança fins a un final llavors sí es torna “vibrant, de gran esclat sonor”.
Josep Baucells, que és professor de l’Escola de Música de Vic i el Conservatori, valora especialment “la possibilitat d’estrenar una obra contemporània” que li ha donat la inauguració de L’Atlàntida, però lamenta que aquest no sigui “un fet normalitzat”.
L’actor vigatà Santi Ricart recitarà el text. La interpretació musical serà a càrrec de l’Orquestra de Cambra de Vic (OCV), sota la direcció de Jordi Mora, i de quatre corals (Coral Canigó, Orfeó Vigatà, Cor de Noies del Conservatori de Vic i Coral Regina, de Manlleu). En total, entre músics i cantaires, l’espectacle inaugural reunirà unes dues-centes persones a l’escenari.
{{ comment.text }}