Aquest dissabte, Terry Parris, que viu a l’Hostalot (antic hostal de l’Esca), estava contenta. Després de sis mesos d’intervencions –“i esmorzars amb els operaris a la mateixa taula”, explicava–, s’havia rentat la cara a un pont que durant molts anys va ser un pas obligatori per unir Osona amb la Garrotxa. Un pont que, ara, és la primera parada dels 3,6 quilòmetres del camí ral entre Vic i Olot que s’han recuperat gràcies a una intervenció del Departament de Política Territorial, i que el secretari per la Mobilitat, Manel Nadal, va visitar aquest dissabte al matí.
Amb xiruques i gorra, el polític arribava amb un grup d’excursionistes i alcaldes de la zona, que venien de la Vall d’en Bas amb autocar i es disposaven a fer el camí de retorn. La recuperació del camí s’ha fet “com a les piràmides”, li etzibava només baixar del vehicle el director del programa de Mobilitat, Esteve Tomàs, mentre mostrava a Nadal fins a quin nivell havia arribat la terra abans no s’iniciés la intervenció, valorada en 466.000 euros.
Estona abans, una desena de caminadors de les Planes i Sant Feliu de Pallerols (amb l’alcalde Joan Casas inclòs) ja havien fet el camí a peu. “Val la pena que ho hagin arreglat”, explicava en Jordi; “abans no es veia res, el camí gairebé estava tapat”, el ratificava la Rosa. Una vegada a l’Hostalot, en Pere es va dirigir al grup i els va animar a veure la casa on va néixer: La Serra, una masia uns quants metres més amunt. I és que el camí ral guarda massa històries per deixar-lo en l’oblit. “Per nosaltres és una gran obra; els nostàlgics la trobàvem a faltar”, deia l’alcalde de Rupit, Sebastià Juanola. “Té personalitat, sedueix a tothom”, puntualitzava Carles Corominas, president dels Amics del Camí Ral.
Des de l’edat mitjana, el camí va ser una via única d’unió entre comunitats i, fent de la necessitat virtut, la seva evolució ha deixat espais arquitectònicament singulars com les Marrades –empedrat del qual es va acabar el 1731–, que ara han suposat “l’obra per excel·lència de la recuperació”, comentava Esteve Tomàs.
El pas per les Marrades va ser un dels atractius de la ruta que la cinquantena de participants a l’acte d’inauguració –Manel Nadal inclòs– van fer des de Rupit fins al Molí Vell. Les Marrades són un seguit d’elements de contenció de pedra seca adossats al cingle que suporten la plataforma del camí empedrat que permet superar el desnivell. Respectant la morfologia de la zona i “la manera de treballar d’abans” –explicava Tomàs– es va fer el desbrossament de la zona, la recuperació de l’empedrat, dels murs de contenció malmesos i dels passos d’aigua. Fins i tot, s’hi ha fet una àrea de descans i s’ha condicionat la font existent a les Marrades.
La recuperació d’aquest camí ral, que ara mateix només està habilitat per a persones a peu o cavalleries, significa l’arranjament de la principal via de comunicació entre Vic i Olot fins que abans de la Guerra Civil s’enllestís la carretera asfaltada i, amb l’entrada del nou segle, fins i tot aquesta acabi en l’oblit gràcies al nou túnel de Bracons, polèmica política a part.
{{ comment.text }}