L’avi Quel té Alzheimer. Conscient que només li queden els records, i que està a punt de perdre’ls, decideix posar per escrit tot allò que ell va viure a Tona, en els anys 30 i 50. Un temps en què l’activitat dels balnearis marcava el ritme vital de Tona, i posava la majoria de tonencs en contrast amb una altra realitat social, la dels estiuejants.
Partint d’aquest inici i d’aquest context històric, Marc Capdevila va construir ‘Aigua pudenta’, la seva primera novel·la publicada, que ha vist la llum tres anys després d’haver guanyat el 19è Premi de Narrativa Sebastià Joan Arbó, a Sant Carles de la Ràpita. Problemes amb l’Ajuntament d’aquesta població, que havia de fer-se càrrec de l’edició, han endarrerit fins ara la sortida del llibre, que Cossetània Edicions ha publicat i que s’ha presentat, amb pocs dies de diferència, a Tona i a Vic.
La trama es desenvolupa entorn de dos personatges centrals, en Quel i el seu antagonista, el Maquis. Si el primer vol fixar els records que se li esborren, el segon “els intenta oblidar, perquè té un passat fosc”. Dues mirades a un passat on es dibuixen altres personatges amb força: els femenins de la Neus i la Toia, mossèn Pigrau…
‘Aigua pudenta’ és “una novel·la de ficció amb molts elements històrics i reals”, explica el seu autor. Marc Capdevila es confessa fascinat des de sempre pels balnearis i allò que representaven, “tot i que una part de la població els gaudia, i una altra els patia”. Per això els va escollir per situar-hi una història que té també “un component de misteri i intriga, de descobrir un culpable”.
Prudent, l’autor s’ha llançat quan ha vist que podia exhibir una obra sòlida: “Per fer una novel·la ben feta, es necessita haver escrit abans”, afirma. Cuidant tots els detalls –des de ritme al retrat dels personatges passant pel ric llenguatge d’arrel osonenca que exhibeix– ha teixit “un gran drama rural”, com el va definir, en la presentació a Vic, el metge Antoni Bayés.
{{ comment.text }}