Les primeres excavacions a Oristà confirmen el valor del jaciment de Puig Ciutat

Els romans ja havien pres el control del país, però encara no havien transformat el substrat iber d’aquestes contrades. En aquesta etapa inicial de la romanització, situada entorn del segle I aC, quedarien localitzats els últims ocupats de Puig Ciutat.

Aquesta periodificació és una de les dades d’interès que s’estan processant arran de la primera campanya d’excavacions en aquest jaciment arqueològic, situat en terme d’Oristà. La campanya ha confirmat la importància estratègica i arqueològica d’aquest assentament.

“Estem agradablement sorpresos. Totes les hipòtesis amb les quals treballaven han tingut alguna resposta”, explica l’arqueòleg vigatà Roger Sala, que ha codirigit el projecte al costat d’Àngels Pujol (Oristà) i Carles Padrós (Tona).

La utilització de les noves tecnologies, i en concret de la prospecció geofísica aplicada a l’arqueologia, ha permès filar molt prim per disposar del màxim d’informació abans de començar a gratar.

“Aquest era el primer jaciment on s’aplicaven aquestes tècniques des del principi, des de zero”, detalla Sala, fet que els ha permès dur a terme una excavació “gairebé quirúrgica”. El jaciment s’ha convertit, indirectament, en un “banc de proves” per assajar amb aquestes noves eines tecnològiques, com les imatges magnètiques i geoelèctriques.

Les excavacions, que van acabar divendres, han permès localitzar i datar diversos edificis, així com recuperar “moltíssim material” de l’època romana, bàsicament ceràmica comuna i la típica campaniana “molt ben catalogada”, remarca Àngels Pujol.

Tot plegat, en un estat de conservació “molt bo”, fet que permet redundar la hipòtesi que part d’aquesta ciutat va ser víctima d’una destrucció, presumiblement a causa d’un incendi –com s’ha ratificat en una de les tres zones excavades.

Tot aquest material romà, però, es localitza a l’entorn d’una població amb una estructura urbana “bastant complexa i clarament iber”; una fusió característica d’aquesta etapa inicial de la romanització, en aquest cas fixada entre els anys 100 i 50 aC.

“Hi ha molt pocs jaciments d’aquesta època concreta i amb aquesta extensió”, remarca Roger Sala en referència a les 4,5 hectàrees que ocupa Puig Ciutat, un indret situat en un punt “estratègic”, com a “porta d’entrada” al Lluçanès.