Nota de premsa d’ERC de Torelló
“· Jordi Casals: “Aquests pressupostos representen un final d’etapa, la de Miquel Franch”
En el Ple de desembre, l’equip de govern liderat per Miquel Franch va presentar el pressupost pel 2011, que no va comptar amb el suport de cap grup de l’oposició
Jordi Casals, portaveu d’ERC, va fer una intervenció centrant-se amb el significat que tenia aquesta proposta de pressupostos, els darrers d’aquest mandat.
Per Casals, els pressupostos presentats per PSC i CiU siginifiquen un final d’etapa, no sols el d’aquest mandat, sinó també la de Miquel Franch com alcalde. Pel republicà, els números presentats són “el paradigma d’un final d’etapa que ha viscut de l’impuls pres ara fa vuit anys”.
Casals ha posat èmfasi en aquesta idea, la manca d’un impuls propi de la sociovergència, que tots els grans projectes venien heretats de l’anterior mandat, a excepció del Pla de Barris, “on ERC s’hi va implicar profundament”, va recordar el portaveu independentista.
El d’ERC ha parlat de manca de projecte de poble, ha reclamat construir un nou horitzó i ha manifestat que ara, en temps de crisi, és quan s’ha de projectar el Torelló que volem pel futur.
En quant al pressupost, Jordi Casals s’ha centrat principalment amb la promoció econòmica, com a àrea estratègica bàsica per dibuixar el nou horitzó, al costat “de la cultura, les polítiques de benestar i educatives, així com de la ciutadania de Torelló”.
Casals ha lamentat que l’equip de govern no hagi volgut implicar a la resta de forces polítiques per enèsima vegada en una situació crítica com és l’actual context econòmic, cosa que dificulta que Franch pugui trobar acords per l’aprovació. “ERC ha estès la mà a l’equip de govern, però gairebé mai s’ha vist corresposta”, ha reblat el republicà.
Finalment, Jordi Casals, el líder d’ERC de Torelló, ha justificat el no al pressupost de la sociovergència afirmant que “aquest pressupost és la cloenda d’una etapa política que viu de l’impuls pres fa anys i que en uns moments claus com són els que vivim només suposa que perdre un valuosíssim temps”.
Nota de premsa d’ICV – Ciutadans del Ges
“· L’equip de govern defuig de l’anàlisi aprofundit i d’establir prioritats per afrontar la crisi i aprova un pressupost que es limita a tapar forats
”Un pressupost sense polítiques ni prioritats no és la millor solució per afrontar una crisi, que lluny de desaparèixer, és cada cop més accentuada malgrat algunes informacions esbiaixades que pretenen fer-nos creure el contrari”.
Aquest va ser el principal argument d’ICV-CdG a l’hora de votar en contra del pressupost presentat per l’equip de govern per al 2011. La regidora Montse Ayats va constatar la manca d’un treball d’anàlisi aprofundit per avaluar la necessitat de continuar o desestimar determinats programes i projectes, i va constatar, amb xifres i exemples concrets, que el pressupost del 2011 continua plantejant una rebaixa lineal de les partides sense establir prioritats i executant una política del cafè per a tothom que sovint es limita a cobrir les despeses de funcionament de les diferents regidories.
ICV-CdG va qualificar el pressupost de quadrant matemàtic fet a la carta i sovint allunyat de la realitat. Ayats va posar com a exemple el poc realisme del pressupost de l’any passat, un pressupost que queda clar que va ser inflat per poder ser qualificat com el més important de la història de Torelló però que a l’hora de la veritat ha estat més baix perquè s’han deixat d’executar part de les inversions que preveia.
El grup d’ICV-CdG va criticar el “tantmefotisme” i la manca d’esperit de l’equip de govern, que durant el ple va ser incapaç de justificar les interpel·lacions que va fer la regidora sobre diferents partides del pressupost i que anaven des de l’augment de costos com és ara la de l’electricitat, mentre es parlava de teòrics “plans d’estalvi” aplicats, a retallades que només es posaven sobre el paper però que no anaven acompanyades de mesures concretes, a la reclamació de la concentració de responsabilitats en el personal o la reducció de determinats càrrecs de confiança o de càrrecs com la gerència de l’Escola de Música, fins a la poca dotació pressupostària per al Festus o a inversions com les dels nous locals de Ràdio Ona, que depenien d’Alcaldia quan la resta del pressupost d’aquest organisme depèn d’Informació, per posar només alguns exemples.
· ICV-CdG vota en contra d’una modificació de pressupost relacionada amb la plaça Nova
La regidora d’ICV-CdG, Montse Ayats, va votar en contra d’un modificació de pressupost en què es retallaven diverses partides del pressupost ordinari per destinar-les a la plaça Nova.
Concretament, amb la modificació, la partida de construcció de la plaça s’incrementava en 84.778 euros, que corresponien a la direcció d’obres, assegurança… “que algú s’havia oblidat d’incloure en el pressupost de la plaça que s’havia aprovat en plens anteriors”.
· El Tribunal Suprem i la política lingüística de Catalunya
En la seva intervenció, M. Ayats, en nom d’ICV-CdG ha recordat que “després que durant el franquisme el català fos perseguit i exclòs de la vida pública i, és clar, també de l’escola, amb la recuperació de la democràcia es va reinstaurar la Generalitat de Catalunya i també es va establir un pacte lingüístic.
Aquest pacte, consensuat per totes les forces polítiques, es va definir amb l’objectiu de no separar l’alumnat en funció de la llengua que parlaven a casa i fer possible que, en acabar l’ensenyament obligatori, tots fossin capaços de fer servir tant el català com el castellà amb fluïdesa.”
Ayats també ha recordat que “aquest ha estat i és un model d’èxit amb bon resultats pedagògics i acadèmics; un model que ha estat reconegut i avalat pel Consell d’Europa com a model de cohesió social… En l’últim informe PISA ha quedat clar que el coneixement del castellà de l’alumnat de les escoles de Catalunya no és pas inferior al de l’alumnat de les escoles de Salamanca, posem per exemple.”
Per això, Ayats ha recordat que davant d’aquesta situació “no podem fer altra cosa que considerar la interpretació del Tribunal Suprem com un atac més als nostres trets identitaris, a les nostres particularitats com a nació… Avui, doncs –ha conclòs Ayats– com en d’altres ocasions, tenim l’obligació i el deure moral d’oposar-nos frontalment a la interpretació del Tribunal Suprem Espanyol i treballar perquè no es trenqui la convivència lingüística actual, ajudant alhora a què la llengua catalana pugui assolir el nivell de normalitat i de plenitud que encara no té.”
{{ comment.text }}