A part d’una obra literària –que ja és molt– què n’ha quedat de les consultes per la independència?
N’ha quedat el més important: que la independència està al centre de l’agenda política i que la gent ha perdut la por i ha vist que és possible. I totes les activitats generades després: que centenars de persones treballin juntes durant uns mesos crea un pòsit. Algunes iniciatives són polítiques –com SI– i altres són cíviques.
Ara hi ha el repte de la consulta de Barcelona. Quina perspectiva hi veu?
Una de les condicions perquè això funcioni és que els partits polítics hi donin suport però no ho dirigeixin. I per tant, que les consultes no estiguin al servei de la seva estratègia. Així és com es va portar a Osona, que va servir de model a la resta de consultes. Si en altres municipis o comarques no han funcionat tan bé, moltes vegades ha estat perquè la gent les ha vist com una iniciativa partidista. Per aquesta raó, crec que no he d’opinar sobre la consulta de Barcelona: jo ara represento un partit i la meva funció és donar-hi suport, però no dirigir-la ni interferir-hi.
La unitat al voltant de les consultes es podria reproduir en altres àmbits?
A nivell electoral, no. I és perquè Catalunya és així. En les mateixes condicions, Espanya tendeix al bipartidisme, ja des del temps de la Segona República, i Catalunya no. Ara tenim 9 forces polítiques al Parlament, si comptem les que van en solitari o les que es presenten agrupades, com CiU. La nostra tolerància amb les discrepàncies que pot haver-hi dins d’un partit és petita, i de seguida produeix una altra força política. Amb aquest panorama, pensar que l’independentisme l’articularà un sol partit és utòpic. Es tracta d’arribar a acords.
Es manté el mínim diàleg perquè això sigui possible, actualment??
Ara mateix, no. La situació és que ERC considera que ells han de tenir el monopoli. Fa un mes, van aprovar una ponència estratègica on es diu, expressament, que s’han de combatre les marques blanques de l’independentisme ara que són dèbils. Literalment. ERC considera que és il·legítima qualsevol proposta independentista que no sigui la seva. Al Parlament, nosaltres hi portem tres mesos. Hi ha diàleg amb totes les forces polítiques, però amb ERC no.
Amb només tres diputats i sense Joan Laporta, SI patirà per fer-se visible en un Parlament de 135 escons?
En absolut. Això no serà un problema…
La baralla amb Duran és una forma d’aconseguir-ho?
No, nosaltres som els que vàrem descobrir que la senyora Ortega falsificava el seu currículum… cosa que no és un error, sinó un delicte. El senyor Duran, llavors, va llançar una insídia com a acusació cap a mi. Si no hagués respost, ell hauria entès que ens arronsàvem i que era la manera de tenir-nos callats. Per això vaig respondre-li de la mateixa manera. No és cap picabaralla: és que si ell vol guerra, la tindrà.
Ho han donat per tancat, de totes maneres…
No hi ha res tancat. És ell que s’ha arronsat i s’ha retirat, no presentant cap querella. Però les responsabilitats públiques dels representants públics, mentre ho siguin, no es tanquen mai. Quan correspongui ja farem públiques altres coses, tal com hem fet amb la senyora Ortega.
Això els dificultarà el diàleg amb qui governa, és a dir, amb CiU… o si més no amb Unió?
En absolut. No hi ha cap problema de diàleg, ni amb Convergència ni amb altres representants d’Unió. Si la senyora Ortega o el senyor Duran consideressin que es poden prendre represàlies quan un partit compleix amb la seva feina d’oposició –és a dir, control del governant– tindran dues feines: emprenyar-se i desemprenyar-se. No som a Líbia, ni al Marroc ni a Guinea Equatorial, on ell va amb una certa freqüència.
Vostè i el grup de SI han vingut a trencar la pau de l’oasi català aquest mandat?
Si, ho vàrem dir en campanya electoral i ja es veu que ho estem fent. No és fàcil, perquè ràpidament hi ha ofertes d’integrar-te al club. Ja hem trencat una cosa: al Parlament no es presentaven lleis per part dels grups de l’oposició, es devia considerar que era una cosa de mal gust i hi havia un pacte de cavallers de no fer-ho. Nosaltres ja portem presentats deu projectes de llei, tot i que estan allargant els terminis perquè passin al plenari i encara no se n’ha vist cap. A partir d’això, el PP n’ha començat a presentar, i el tripartit treu dels calaixos projectes de llei que no van tenir temps de presentar. El govern, per cert, encara no n’ha presentat cap.
És aquest el balanç que fa dels cent dies d’Artur Mas, a punt de complir-se?
És aquest: cap actuació, declaracions contradictòries, cap estratègia ni línia conductora… i això sí, anuncis de retallades administratives.
Quan es vegin els seus projectes, sabrem si SI té projecte més enllà de la independència?
Jo crec que ja està demostrat. Ara ja no ens retreuen això, ara ens diuen populistes i demagogs…
{{ comment.text }}