Deu dones “que van viure molt i van escriure el que veien”. Així defineix Pilar Godayol les protagonistes del seu llibre ‘Viatgeres i escriptores’, que acaba de publicar Eumo Editorial. Els perfils d’aquestes dones són ordenats cronològicament, del segle XVIII al XX, i es presenten al voltant d’un moment clau de les seves vides i obres, “més o menys revelador”.
Pilar Godayol, professora de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic, és autora d’una ja extensa bibliografia entorn de qüestions de gènere: ‘Espais de frontera: gènere i traducció’ (2000), ‘Veus xicanes: contes’ (2001), ‘Germanes de Shakespeare: 20 del XX’ (2003), ‘Virginia Woolf: cinc-centes lliures i una cambra pròpia’ (2005), ‘Dones de Bloomsbury’ (2006), i ‘Moments femenins de la humanitat’ (2007). Ara gira la mirada cap a unes dones que es caracteritzaven, en la seva majoria, per tenir una vida còmoda a Occident i, malgrat això, deixar-se portar per allò que en el pròleg anomena “insaciable apetit per descobrir i explorar, per anar més enllà”.
Així ho van fer Mary Wortley Montagu a Constantinoble (Estambul), a principis del segle XVIII, Florence Nigtingale a Egipte o Mary Kingsley a l’Àfrica en el segle XIX, Edith Wharton al front francès en la Gran Guerra o Gertrude Bell a l’Aràbia, a principis del XX. I també dues catalanes, Aurora Bertrana a la Polinèsia i Montserrat Roig a Leningrad (Sant Petersburg), amb les quals es tanca el llibre, a prop de la contemporaneïtat. Biografia, retrat literari i assaig es barregen en cada capítol, tal com en destaca Manel Llanas, també professor de la UVic, en el pròleg.
{{ comment.text }}