Josep Anglada, president de PxC i portaveu del partit a l’Ajuntament de Vic, es va declarar el divendres dia 21 en un acte a Madrid deixeble de l’excap de Fuerza Nueva, Blas Piñar. Era un acte intern amb un centenar de militants i simpatitzants de Plataforma por la Libertad (PxL), la versió espanyola de PxC. Segons consta en una gravació a la qual ha tingut accés EL 9 NOU, en donar la rebuda com a dirigent del partit a Miguel Menéndez Piñar, nét de Blas Piñar, Anglada va dir textualment: “Per mi és una satisfacció que Miguel Menéndez comparteixi aquest projecte amb mi. I us ho dic perquè, i ho dic sempre, i no me’n penedeixo, jo em vaig fer polític al costat del seu avi, i si avui sé el que sé ho he d’agrair al seu avi, Blas Piñar. Per això és un honor que Miguel Menéndez estigui amb nosaltres”. Menéndez també és nét de Camilo Menéndez, “insigne requeté i militar espanyol”, com se’l presenta a la web Patriotas.es en una biografia del nét de Blas Piñar. El jove, de 29 anys, es va casar el 2010 al Valle de los Caídos. Entre altres mèrits se li destaca que, tot i sent tan jove, ha defensat la figura de Franco a la plaça d’Orient. L’entrevista en si tampoc té pèrdua. Ara ocuparà un lloc rellevant a PxL.
El cas és que la referència a Blas Piñar no és l’única perla de la intervenció d’Anglada a Madrid. I és que li va tocar defensar-se de les acusacions de separatista que li havia fet algun diari digital espanyol. Ho va fer amb les següents paraules: “Que ningú posi en dubte la meva espanyolitat; és cert que estimo la meva ciutat i Catalunya, però ho és que sóc un enamorat d’Espanya”. I va explicar una anècdota: “Quan jo tenia 18 anys ja exhibia la bandera espanyola enmig de la ciutat de Vic davant de 300 perroflautes, que és com jo dic a aquests independentistes. Per això no he de demostrar a ningú la meva espanyolitat, fins i tot a Catalunya hi ha qui em diu fatxa espanyol”. Referent als seus èxits electorals a Vic, va explicar: “Qui ho havia de dir que aquell xaval que quan tenia 18, 19 o 20 anys havia organitzat autocars per venir a Madrid a commemorar el 20 de novembre, a la Catalunya interior, el 2007, es pogués convertir, en un municipi independentista, en la segona força política més votada!”. No es va estar, però, de defensar “la bona gent de Catalunya”. Ho va fer amb les següents paraules: “A Catalunya també hi ha molt bona gent, no tots són com Artur Mas, no tots són independentistes, a Catalunya hi ha gent que estima Espanya”. I va continuar convidant els oients a col·laborar amb PxL: “Estic segur que Déu i Espanya us ho agrairan”, els va dir. I va acabar proclamant: “Que quedi molt clar: sóc català per la gràcia de Déu i espanyol fins a la mort”. Sent a Madrid, és clar, ho va dir en castellà, i l’expressió va quedar com més autèntica.
Si el dia 21 Anglada era a Madrid, l’endemà era a Burgos. Allà hi va fer un acte a l’AC Hotel, i li van regalar dos exemplars de la Tizona, l’espasa del Cid Campeador, com a record de l’heroi castellà, que tal com va destacar el polític vigatà, “va ser capaç de lluitar i derrotar l’invasor musulmà”. “La identitat castellana ha estat trossejada en diverses comunitats autònomes per aïllar-la i afeblir-la. Castella està abandonada i totalment ignorada des del govern central”, va dir també.
{{ comment.text }}