Recentment has guanyat el II Premi de dramatúrgia Catalana Temporada Alta amb un drama amb la història d’un pare que pensa que la seva filla ha estat captada per una secta. Com has viscut l’experiència?
L’he viscut molt bé, em va agradar que el concepte essencial fos estimular la creació. Feia 4 anys que no escrivia res de teatre, un dels punts positius es haver escrit un text, que val a dir, que sense el concurs no l’hagués fet. Em va sorprendre mot arribar a la final ja que no havia vist la primera edició del torneig. Una de les coses que m’ha sorprès la parafernàlia que hi ha darrera d’aquest concurs.
A què et refereixes amb tota aquesta parafernàlia?
Doncs a tot el que envolta el concurs. Com tot a la vida té elements positius i negatius, jo crec que aquest certamen té molts elements positius. El que potser no em va agradar és tota la competivitat que es genera i que al final t’acaba atrapant.
I el repte d’enfrontar-te amb una companya com la Marta Buchaca?
Amb la Marta Buchaca, a més de companys de feina, som amics des de fa molt temps i no hi va haver gens des competivitat.
Parlem una mica més de tu, per què vas decidir dedicar-te al món del teatre?
Són decisions que no acabes de decidir mai del tot i t’hi vas trobant per circumstàncies de la vida. Vaig començar fent d’actor, però em vaig adonar que em sentia molt més còmode amb la comunicació teatral i veia que hi tenia moltes més possibilitats de creació i d’expressar-me a través de la vida d’altres personatges.
Com actor, en quins projectes has participat? Com és que ho vas deixar apartat? I voldries tornar?
La feina de l’actor és la més torturada del món. Ho vaig veure de seguida, et pot donar moltes satisfaccions, però no va ser el meu cas. Jo no creia que fos un actor normal i pensava que sempre hauria d’estar esperant a que algú es fixés en mi. Em castigava una mica mentalment. Necessitava poder ser més autònom. I la veritat, considero l’etapa d’actor tancada.
Amb només 28 anys estrenes “Mala sang” a la Sala Beckett on vas rebre el Premi Espectacle revelació atorgat per la crítica i el premi Serra d’or. Què vas sentir en aquells moments?
Et pugen una mica els fums i et penses que ets el millor. Si ara visqués la mateixa experiència segur que la viuria millor. Hi ha un tòpic que diu que és més difícil gestionar l’èxit que el fracàs. L’èxit genera una certa por al buit. Tot i això, és una obra que m’aprecio moltíssim ja que m’ha donat molta vida.
L’any 2008 vas estrenar obra a la Sala Gran del Teatre Nacional “Boris Godunov”. Estrenar en un auditori com aquest era un somni per complir?
En aquest cas, tot i que era una obra de creació meva, va ser coodirigida per l’Alex Oller en la que hi vam estar implicats al 100 per 100. Potser no va ser el compliment d’un somni. Era un projecte de “La fura dels Baus” en el que hi tinc un sabor agredolç, ja que tinc la sensació que no vam saber plasmar el que vam escriure en l’obra. L’obra en què crec que vaig complir un somni va ser “La dona incompleta”.
La comarca d’Osona és fructífera en escriptors, autors teatrals i actors, com Jordi Puntí, Pep Paré o en Ramon Fontserè entre molts d’altres. Què té aquesta terra per què n’hagin sortit tants i tant bons autors?
Aquest seria un tema divertit d’analitzar, tothom sap que a la comarca d’Osona no som les persones més extrovertides de Catalunya, això genera que la gent tingui una certa necessitat d’expressar-se per altres canals. Potser aquí hi hauria l’explicació.
Ganes de tornar a fer algun projecte aquí a la comarca?
M’encantaria, és com un somni que tinc, tornar a fer alguna cosa a la comarca. Per mi el Teatre Centre de Manlleu és com el paradís perdut. La recordo com una època molt lliure.
Quines diferències hi ha entre “La Riera” i altres projectes com “Jet Lag” o “La memòria dels cargols”?
Doncs actualment “La Riera” m’ocupa un 90% de la meva vida. Em dóna el doble de feina, hi ha un nivell de producció molt bèstia. La meva tasca és ser director argumental i m’absorbeix molt. Tinc la necessitat de que s’acabi.
I s’acabarà aviat? Ja té data de caducitat?
Jo volia acabar a la tercera temporada de la sèrie. Em van convèncer per fer-ne una quarta. Jo mateix vaig veure que fer una temporada més encara podia tenir sentit. Amb l’equip i la direcció de la cadena hem acordat fer una cinquena i última temporada en la que tancarà totes les trames de la sèrie. Si després TV3 vol fer una sisena temporada jo em baixaré del projecte, ja que no puc seguir amb aquest ritme de vida.
Com és que et van proposar ser el director argumental de “La Riera”?
Encara avui també m’ho pregunto jo. Després de 10 anys d’“El cor de la ciutat”, TV3 buscava fer un nou projecte. Ens vam presentar 4 o 5 persones amb propostes diferents, la direcció de la cadena va triar i valorar el meu projecte. Estic molt content amb els resultats ja que els personatges que jo tenia en ment han estat els que s’han pogut veure a la sèrie.
“La Riera” va aixecar molta polseguera en tocar temes com la pederàstia. Com és que us vareu decidir a portar a terme aquest projecte i com el vareu poder desenvolupar?
Primer de tot vull dir que TV3 mai em va demanar que toquéssim un tema en concret o un altre. Hem pogut treballar amb total llibertat. Jo tenia moltes ganes de jugar amb els espectadors. Fer que la gent estimés un personatge que moralment era execrable. Posar a prova amb la moral de l’audiència. Ens vam informar moltíssim a través de sexòlegs i víctimes, ho vam tractar amb molta cura.
Aquest any també has estat notícia perquè vas recolzar la candidatura d’Anton Reixa per l’SGAE. Què es pot fer per millorar la imatge d’una entitat amb tan mala fama com la que té l’SGAE?
Em vaig comprometre perquè qui m’ho va demanar, la mà dreta de l’Anton Reixa, em va convèncer que s’havia de fer una renovació total de l’SGAE i fer que l’entitat torni a ser el que era. Crec que la feina d’autor ha de ser vista d’una manera digne per la societat. Som i serem un país pobre i patètic fins que no valorem la gent que crea. Ens costarà degut a que la gent que la portaven abans suposadament eren uns lladres, i si cal que vagin a la presó. Ens costarà molt treure la mala imatge d’aquesta entitat i hem de lluitar per fer veure a tothom que la paraula autor té connotacions positives.
{{ comment.text }}