Són cinc experts. Cinc pacients experts els que gestionen l’associació Caminem Junts. És a dir, cinc persones que en algun moment de la seva vida han estat en un centre de salut mental.
Tenen la necessitat i ganes d’oferir aquelles facilitats i suport moral que en el seu moment no van tenir. Després del que va ser un mal tràngol amb ingrés a l’hospital de dia de salut mental de Vic, Alba Coll, Gerard Font, Ariadna i Natàlia Nogué i Kai Ye estan perfectament adaptats al ritme de vida quotidià. I, des de la seva experiència, volen donar suport a persones que estiguin en tractament per facilitar la seva adaptació a la rutina i sensibilitzar la societat de la normalitat de les malalties mentals. Per acabar amb els estigmes, la discriminació i les etiquetes.
“Incertesa, por i soledat” són els principals sentiments que comenta Natàlia Nogué quan desenvolupes la malaltia. “Tens 13 anys i no saps per què estàs tan trist, no entens per què estàs en un hospital”. Tant Nogué com Coll coincideixen en aquestes afirmacions. “Des de la incertesa és difícil assimilar el problema, perds l’autoestima i la confiança en tu mateix. Tens por i calles, no vols saber res de ningú. És difícil parlar-ne perquè tens por que no t’entenguin, que no siguis acceptat i t’etiquetin”, comenten les dues membres. “Tancar-se en un mateix empitjora el problema i crea un cúmul de ràbia i frustració. Pateixes i fas patir la família i els que t’envolten, t’intenten ajudar però l’únic que fas és descarregar la teva ira i tristesa sobre ells”, descriu Coll. Fins que tard o d’hora “explotes i toques fons, t’adones que no pots seguir fent mal a la família i a tu mateix i que has de remuntar”. És un canvi de xip que inicia la recuperació, “no és d’un dia per l’altre”, segons Natàlia Nogué. Però és el punt de partida i des de Caminem Junts volen facilitar aquest moment i impulsar la persona a sentir-se bé i desenvolupar-se en plena confiança. Sobretot perquè “mentre has estat ingressat la vida ha seguit i és difícil adaptar-se de nou a la rutina”.
Tots els membres de l’associació són conscients d’aquests problemes i de les dificultats que comporten. Per això van decidir esdevenir un suport més en el procés de recuperació. Després d’un any de gestació de la idea, Caminem Junts es va formalitzar aquest febrer. Els cinc membres van acordar l’associació un cop fora de l’hospital. Es coneixien però no havien coincidit en les respectives malalties, sinó que un cop recuperats havien posat en comú els seus problemes i van ser conscients del servei que podien donar. Per tant, al mes de febrer s’inicia el projecte oferint un punt de trobada al Casal Claret de Vic per a qui ho desitgi. La seva metodologia no és la d’un psicòleg o un metge, perquè no ho són, sinó que des de la seva experiència donen un tracte personal i empàtic. Amb les reunions al casal, Caminem Junts acompanya el pacient i vol ser un complement, tenint en compte que la família i el tractament hospitalari són els principals punts d’ajuda.
Tots els membres van desenvolupar la seva malaltia en etapa adolescent, una “època difícil”, segons Alba Coll. És una qüestió que a les escoles cal sensibilitzar. A partir de setembre i octubre faran diferents xerrades a centres educatius, principalment a ESO. Són malalties que no són visibles, Caminem Junts vol normalitzar-les i fer-les arribar a les escoles per evitar la discriminació i oferir el servei de suport moral i acompanyament al pacient durant el difícil procés de la malaltia i la recuperació.
{{ comment.text }}