Aquest any 2015 s’escau el segon centenari de la mort de Francesc de Veyan i Mola, el bisbe il·lustrat de Vic, fundador de la Biblioteca Episcopal. És el primer dels quatre aniversaris que es commemoren sota el nom llatí d’Episcopus (és a dir, bisbes). La coincidència d’aquests des d’ara fins al 2018 va fer que el bisbat de Vic es decidís a agrupar-los i elaborar un ambiciós programa per donar-hi contingut. “Són 1.500 anys de servei al territori, durant els quals l’Església ha fet una aportació important a la vida i a la cultura, ha ajudat a vertebrar el país”, explica el vicari general, David Compte.
Episcopus vol anar més enllà de la memòria històrica. El bisbat vol donar un missatge d’aggiornamento, de posada al dia en termes del Concili Vaticà II. “Les petjades d’aquests bisbes necessiten actualitzar-se, portar al futur les línies en què ells van treballar”, explica Compte. Per això, a més dels actes concrets i solemnes, s’han fixat uns objectius a llarg termini, “projectes que requereixen les energies de més d’un any”. Episcopus s’ha dividit en quatre àmbits d’actuació: l’històric i cultural, l’arquitectònic, el literari i el social.
La continuació dels treballs de restauració de la catedral de Vic –capelles, claustre i cripta– i la restauració de les pintures de Josep M. Sert són dues de les actuacions més vistoses del programa a la seu episcopal, juntament amb el projecte d’un nou orgue (el primer va ser encarregat, justament, pel bisbe Veyan). També s’han previst exposicions, entre les quals en destacaria una sobre el bisbe Oliba, l’any 2018, amb peces procedents de diferents museus, que pretén “posicionar la seva figura a escala europea”. Finalment, s’ha encarregat la composició d’un gran oratori per a orquestra i cors sobre els quatre bisbes, amb música del compositor i organista Valentí Miserachs i lletra del lingüista i poeta Josep Ruaix –tots dos sacerdots del bisbat de Vic–, que es preveu estrenar a finals de l’any que ve. També l’any 2016, amb motiu del centenari de la mort de Torras i Bages (el 7 de febrer de 1916), se celebrarà una jornada sacerdotal que reunirà a Vic tot el clergat de Catalunya.
Episcopus vol tenir també una dimensió social, amb propostes com la creació d’una casa d’acolliment per a persones en risc d’exclusió social, programes d’ajut a famílies i continuar la rehabilitació de la Casa Sacerdotal de Vic, que acull els capellans més grans de la diòcesi. A les escoles s’hi arribaria a través d’un programa de visites guiades a la catedral, o una maleta pedagògica sobre la commemoració Episcopus. Fins i tot hi ha una dimensió turística del projecte que es traduiria en potenciar les diferents rutes de Catalonia Sacra pel bisbat de Vic o un pla per aconseguir obrir de forma regular, segura “i sostenible” les petites esglésies del Ripollès que no tenen horaris. Per finançar Episcopus, el bisbat preveu recórrer a diferents fonts, entre elles el mecenatge i el micromecenatge.
El bisbat i la catedral obren portes
La celebració del Dia de la Catedral va marcar el tret de sortida d’Episcopus. El bisbe de Vic, Romà Casanova, va presentar el Pla Diocesà Pastoral i el projecte, i, seguidament, es van obrir espais habitualment no accessibles de la catedral i del Palau Episcopal a visites guiades. A la tarda, es va oficiar una missa solemne a la catedral.
1.500 anys de bisbat de Vic
CINIDI
És el primer bisbe de Vic esmentat en un document de l’any 516 i un altre del 517, en què va participar en dos concilis de la Tarraconense.
OLIBA
El gran bisbe medieval, que va regir la diòcesi entre 1017 i 1046. Constructor d’esglésies i grans monestirs (funda Montserrat i Sant Martí del Canigó, entre altres). Passa a la història per haver aconseguit la Pau i Treva de Déu, primer armistici de l’època.
VEYAN I MOLA
El bisbe il·lustrat, que regeix la diòcesi entre 1784 i 1815. Funda la Biblioteca Episcopal, és coneixedor dels grans pensadors de la seva època. Acaba les obres de l’actual catedral, trasllada i reconstrueix el claustre gòtic. Amb fama d’auster.
TORRAS I BAGES
La seva influència va més enllà de l’Església i impregna el catalanisme polític de l’època (1899.1916), amb l’obra La tradició catalana. Encarrega les pintures de la catedral a Sert.
{{ comment.text }}