El Seminari haurà de començar a pagar l’impost de l’IBI el pròxim any fiscal de 2016 si l’Ajuntament de Vic aprova la moció de Capgirem que ho exigeix d’immediat. El Bisbat no el tributa coma mínim des de 1979, fruit d’un pacte entre l’Estat espanyol i la Santa Seu que deixava els seminaris exempts d’aquesta taxa.
Ara però, com que l’edifici ja no té aquest ús, Capgirem demana revisar-ne la situació per assegurar que pagui l’IBI. El grup considera que els ingressos que s’obtindrien serien “considerables”, perquè té una superfície construïda de 18.680 metres quadrats i una finca total de més de 84.000.
Aquesta és una de les qüestions que es tractaran al ple, on també s’haurà de decidir si s’aprova una moció de suport als imputats pel 9 de novembre, i una de compromís polític per recuperar les adoberies. Als precs i preguntes, diversos grups municipals han anunciat que també demanaran explicacions a l’alcaldessa per les factures a l’empresa Dilart, participada pel seu marit. El ple l’oferirà EL 9 TV en directe i per primer cop es podrà seguir amb llenguatge de signes.
Nota de premsa de Capgirem Vic
CAPGIREM VIC EXIGEIX EL COBRAMENT IMMEDIAT AL BISBAT DE L’IBI PER L’EDIFICI DEL SEMINARI
Capgirem Vic exigeix a l’equip de govern de CiU i PSC que faci les actuacions necessàries per garantir que l’edifici del Seminari de Vic tributi regularment per l’impost de l’IBI en el pròxim any fiscal de 2016, d’acord amb la normativa legal d’aquest impost. Aquest, de fet, és un dels tres punts d’una moció que Capgirem Vic presentarà al ple de dimecres vinent per ser aprovada per la resta de grups del consistori.
La reclamació arriba després que a l’últim ple l’equip de govern reconegués, en resposta a una pregunta de Capgirem Vic, que actualment el Seminari no paga cap quantitat en concepte d’IBI, fet que posa de manifest la irregular exempció d’un impost que legalment ha d’aplicar-se a tots els immobles urbans, i exceptuar-ne només aquells que expressament, per normativa legal, n’han de quedar exclosos.
L’any 1979, en iniciar-se la transició, es va formalitzar el pacte entre l’Estat espanyol i la Santa Seu, segons el qual quedarien exempts de contribució els seminaris de formació del clergat diocesà. D’acord amb aquesta disposició, el fet que el Seminari de Vic fos construït per a la funció de formació de sacerdots l’alliberava d’aquests impostos.
Passats els anys, però, la funció original del Seminari s’ha anat abandonat i ara acull els usos més diversos: escolar, hostaleria, gimnàs, hípica, aparcament… Tanmateix, tot i que l’exempció anava vinculada a l’ús de formació religiosa i aquest ús s’ha abandonat, resulta que no s’ha revisat la seva situació pel que fa al pagament de la contribució urbana, l’actual Impost de Béns Immobles (IBI).
D’acord amb la fitxa cadastral, consta que el Seminari té una superfície construïda de 18.680 metres quadrats i la finca té una superfície de sòl de 84.032 metres quadrats. La merma d’ingressos per a les arques municipals, doncs, és considerable.
La moció que presenta Capgirem Vic al pròxim ple també insta a l’equip de govern a elaborar, en el termini màxim de tres mesos, un informe on s’identifiquin tota la resta de béns i immobles de la ciutat que gràcies al Concordat entre la Santa Seu i l’Estat espanyol gaudeixin de l’exempció de pagament de l’IBI per tal de determinar si, a dia d’avui, les activitats que s’hi realitzen els dóna dret a tal exempció.
També es reclama que es promogui, en el termini màxim de sis mesos, la investigació i aclariment dels fets, condicions i circumstàncies polítiques en què es va produir la construcció del Seminari de Vic, d’acord amb la normativa legal sobre memòria històrica.
Per a la construcció de l’edifici el bisbat de Vic va gaudir d’un gran recolzament de les autoritats franquistes de l’època. Segons estudi fet per Eva Funoll Guix i Montse Tomàs Pelegrina, i publicat a la revista ‘Ausa’ l´any 1999 sobre la construcció del Seminari Nou de Vic, diu: “Des de les instàncies del mateix Estat espanyol alguns departaments específics van cooperar en la mesura que els va ser possible en el projecte seminarístic; és el cas del Ministeri de Justícia, fent donació d’un total d’un milió dues-centes mil pessetes, autoritzant l’ús de presos per als treballs de construcció. (…)
Es requerien uns 100 treballadors per a la realització de les obres. Per tal de reduir els costos al mínim el bisbe va aconseguir el permís del Ministre de Justícia per a la utilització de presos condemnats a redempció de penes per treball per a ajudar en la construcció. El sou d’aquests homes era nul, tot i que de tant en tant se’ls oferia algun àpat especial o se’ls lliurava roba. (…) El juliol de 1944 va ser necessari destinar més soldats a la vigilància d’aquests presos perquè les fugues en hores de feina eren considerables”.
{{ comment.text }}