Salvar el ‘cap’ de la Mare de Déu

Ha oblidat la data, però l’escena li ha quedat gravada a la memòria. Feia uns mesos que havia començat la Guerra Civil i Lourdes Coma devia tenir poc més de 10 anys. Penúltima de nou germans, feia un temps que al seu pare, burot al carrer de Sant Pere i delicat de salut, li havien assignat la feina de campaner de l’església de la Pietat. Vivien a sobre de la mateixa rectoria, amb entrada pel carrer de Sant Sadurní.
Aquell dia la seva mare li va encomanar d’anar a comprar el pa a Can Quets, una històrica xarcuteria i colmado que hi havia al capdavall de la Baixada de l’Eraime, tot just a un centenar de metres de casa seva. Un cop allà, però, va veure que hi havia “canalla” sortint de l’església dels Dolors amb fustes a les mans, i cap allà es va dirigir tota decidida, aliena a l’ambient convuls que es vivia aquells dies a la ciutat –desconeixia llavors que dins d’aquella església hi va haver la primera víctima mortal de la guerra–. La imatge a l’interior del temple era desoladora. La recorda molt bé. Tot i que l’església dels Dolors es va salvar de les flames –en la gran nit dels incendis del 21 de juliol de 1936–, “tot estava per terra, mig destrossat”, inclòs el valuós retaule barroc. Enmig de la runa va divisar “un caparró”. Va tenir claríssim de què es tractava: era la testa de la Mare de Déu dels Dolors; “tenia el nas pelat”. Amb un gest tan ràpid com improvisat se’l va ficar dins del cabàs del pa i va córrer cap a casa. “No li diguis a ningú que el tenim”, la va advertir el seu pare, que es va afanyar a amagar la troballa a les golfes. I allà s’hi va quedar fins uns anys després de la guerra. Va ser un seu germà, que llavors estudiava per capellà, qui va lliurar la figura “al doctor Junyent”, i aquest, passat el perill, la va retornar a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors. L’entitat, en reconeixement al gest que havia protagonitzat, va nomenar Lourdes Coma Sagristana d’Honor “a perpetuïtat”, segons consta en el document de 21 de juny de 1953, que conserva degudament emmarcat.
La figura d’aquesta Mare de Déu és obra de l’escultor Vicenç Real –una nissaga d’escultors que va perdurar a Vic des del segle XVIII fins a principis del segle XX– i data de 1760. La imatge, juntament amb quatre angelets, són els únics elements originals que conserva l’ampul·lós tabernacle de la Processó dels Armats que desfila cada Diumenge de Rams. Els quatre angelets “els va conservar el senyor Clotet, que tenia un taller de sants a la plaça de la Pietat”, rememora Coma gairebé 80 anys després dels fets. Petites històries que amaga una processó històrica documentada des de 1750.