Abans d’entrar a veure la funció, l’expectació, per part del públic, es respirava en les converses del foyer del Cirvianum. Tot eren elogis a la dedicació per part del director, a l’intens treball dels actors, dels músics i de la resta d’integrants del muntatge: llums, vestuari, escenografia… Tothom hi era comptat, fins i tot aquell que va fer un únic i darrer encàrrec. I en acabar la funció, com en les grans estrenes d’èxit, Nou 69 Teatre ja havien esdevingut ídols de l’escena.
Qui estava esperant la funció era gent del poble i comarca. No han estat ni grans programadors, ni entesos, ni els que preparen grans premis que es van repartint entre ells mateixos. Els actors i músics del muntatge també són de les nostres contrades, amb l’energia que cal per travessar qualsevol frontera. Aquesta predisposició, il·lusió, entrega per part de tothom, la barreja de públic de totes les edats, va fer que la vetllada encara fos més inoblidable.
Hi ha qui potser ja coneixia el musical estrenat el 1962 i portat al cinema, però per primera vegada es veia íntegrament en català. Una producció, com diu el fulletó encertadament, mai vista a Osona. Els ulls esbatanats i la boca mig oberta del públic així ho van confirmar. Enmig de la representació, se sentien comentaris del tipus: “Que bé que ho fan!”. I es van saber valorar els detalls més petits del muntatge dirigit per Antoni Font amb aplaudiments espontanis enmig de la representació.
El treball del conjunt va ser impecable. La vivor de la música en directe, sota la direcció d’Arnau Tordera, feia retrunyir el teatre i activava la implicació dels actors. No hi havia ni prou ulls ni oïdes per gaudir del que ens presentaven. La llum de l’escenari, la vistositat del vestuari, el treball de l’escenografia, el so de la música i el saber fer de la companyia faran que expliquem més d’una vegada la nit d’aquesta estrena.
Gairebé tres plens de públic (unes 1.200 persones) al Teatre Cirvianum, en les sessions realitzades. La resposta dels espectadors ha fet plantejar a Nou 69 la possibilitat de tornar a posar en escena ‘Alguna cosa va passar camí del fòrum’, en una data per determinar a principis de l’any que ve.
{{ comment.text }}