Vic disposa des del curs 2006-2007 d’un servei de mediació escolar que treballa per facilitar el contacte entre les famílies dels alumnes nouvinguts i les escoles. El curs passat, el projecte –finançat a través del Pla Educatiu d’Entorn de la Generalitat– va patir una severa retallada. El temor que aquest curs pogués acabar desapareixent va posar en alerta els responsables municipals, que van buscar la complicitat de l’Associació Mares Enllaç, un col·lectiu que, des de fa anys, treballa en aquesta mateixa direcció dins del col·legi Escorial. L’entitat es va moure i va aconseguir rebre una subvenció de la Fundació Puig-Porret, que han destinat a reforçar aquest servei municipal. Tot un gest de complicitat amb la resta d’escoles de la ciutat.
Fa cinc anys el servei de mediació escolar es va posar en marxa amb quatre mediadors a jornada completa, que oferien dues hores setmanals d’atenció a cada escola. El curs passat, però, el Departament d’Ensenyament va retallar dràsticament el servei, deixant-lo en només dues mediadores a mitja jornada. Per aquest curs es preveia el pitjor, i la inquietud es va traslladar als mateixos centres educatius, que van signar una carta demanant la preservació del servei.
Des de la Regidoria d’Educació es van comprometre a “batallar de valent” per mirar d’aconseguir salvar-lo. Finalment, i pels pèls, van aconseguir, com a mínim, mantenir els efectius del darrer curs. Paral·lelament, però, ja s’havia contactat amb els col·lectius Mares Enllaç (de l’Escorial) i Fem Escola, Fem Comunitat (del Guillem de Mont-rodon), per explorar altres vies de suport.
“Com a associació vam elaborar un projecte per poder buscar finançament privat”, explica Maria Sala, una de les responsables de Mares Enllaç.
La resposta positiva els va arribar des de la Fundació Puig-Porret. “Ho van veure molt bé, i es van decidir a ajudar”. Aquest suport econòmic ha permès cobrir una nova mediadora a jornada completa. D’aquesta manera, Mares Enllaç ha assumit l’atenció de cinc escoles, mentre que el servei municipal cobreix els altres nou col·legis i instituts de la ciutat, amb dues hores setmanals d’amazic i àrab, i dues hores quinzenals de xinès i anglès. “Gràcies a aquesta iniciativa hem pogut doblar el servei”, destaca Mercè Farrés, tècnica municipal del Pla d’Entorn, responsable del servei.
El treball de mediació a les escoles s’ha demostrat necessari i efectiu. “Visitant els centres t’adonaves que realment els directors de les escoles estaven angoixats si se’ls treia aquest servei”, explica Ouafae Dabbou, una de les mediadores. Tots els agents implicats estan molt satisfets de com ha pogut arrencar el curs. Una altra cosa és què passarà, en un futur, amb el Pla
d’Entorn. “No sé com acabarà tot això”, deixa anar Maria Sala.
L’embrió del col·lectiu Mares Enllaç es va gestar el curs 2003-2004, arran de la inquietud d’algunes mares de l’Escorial per mirar d’ajudar l’escola en la comunicació amb les mares nouvingudes i evitar situacions d’exclusió dels alumnes immigrants. “Mirem de buscar triangles de comunicació a cada classe: una mare catalana, la mestra i una mare magrebina”, explica Maria Sala. Gràcies a això, “ara ja són les mateixes mares magrebines les que poden sol·licitar una reunió quan hi ha alguna cosa que no entenen”. Sala remarca que “el nostre paper és el d’ajudar l’escola, no donar lliçons, ni suplir la feina que fa l’escola”. I està convençuda que els mestres “l’agraeixen”, aquest suport extern. Segons ella, l’experiència s’ha mostrat molt vàlida: “Ara quan hi ha una reunió hi ha més assistència; i quan han de venir disfressats per fer els Pastorets, tothom ve disfressat”, exemplifica. Detalls com aquest també contribueixen, pensa, a “reforçar l’autoestima de la mateixa canalla”. A banda de la feina de mediació també organitzen classes de català i promouen tallers d’estudi per a alumnes que necessiten classes de reforç.
Fa dos anys el col·lectiu es va constituir en associació, precisament per poder optar a possibles subvencions i ajuts. Actualment compten amb una cinquantena de mares associades, i l’experiència s’ha exportat a d’altres centres de la ciutat, però també de fora de la comarca, mirant d’impregnar la mateixa filosofia.
{{ comment.text }}