Espadaler, diputat des de 1992 i que ja havia estat conseller de Medi Ambient (2001-03) en temps de Jordi Pujol com a president, agafarà el relleu a la conselleria al discutit Felip Puig, que durant la seva gestió ha tingut més d’un conflicte amb diverses actuacions dels Mossos d’Esquadra.
Per la seva banda, Francesc Homs, considerat braç dret d’Artur Mas, ha estat nomenat conseller de Presidència i Relacions Exteriors, una figura clau en un govern que es proposa, entre altres objectius, projectar internacionalment la realitat de Catalunya per legitimiar el procés de referèndum pactat amb ERC per al 2014.
Francesc Homs
El fins ara portaveu del Govern i secretari general de Presidència, Francesc Homs, guanyarà pes en aquest nou executiu d’Artur Mas assumint la Conselleria de la Presidència i Afers Exteriors. Home de confiança de Mas, és el negociador per excel·lència de CiU, ja que es va encarregar de l’Estatut i del pacte fiscal.
Homs ha hagut d’explicar difícils decisions del Govern en matèria de retallades i argumentar polèmics pactes amb el PP. Ara jugarà un paper central en el procés de la consulta. Mas confia plenament en ell perquè és un dels homes que més fidel li ha estat. Forma part de l’anomenat ‘pinyol’ de CDC, el nucli dur més proper a Mas que el va impulsar al lideratge del partit.
Homs ha passat els últims dos anys ‘donant la cara’ com a portaveu del Govern. Ha explicat dures retallades, ha justificat enteses amb el PPC però alhora ha criticat durament els governs espanyols de José Luis Rodríguez Zapatero i sobretot de Mariano Rajoy. El portaveu no ha tingut pels a la llengua a l’hora de carregar contra l’Estat per la seva rigidesa en els objectius de dèficit, les invasions competencials i els atacs a la llengua. Però a més, és un dels responsables del disseny del pacte fiscal que finalment l’Estat va rebutjar.
S’ha mantingut sempre al costat del president, i tot i que no ha dirigit la campanya electoral formalment, sempre ha estat l’home a l’ombra. El cert és que, com la resta, no s’esperava la davallada de CiU d’aquest 25-N.
El dia que Mas va ser proclamat candidat de la federació, ja va tenir una especial menció per a Homs agraint-li que no volgués anar a les llistes en aquestes eleccions. El líder ja va garantir llavors que el seu home de confiança formaria part del nou govern.
Ara s’encarregarà d’uns dels pilars bàsics de la legislatura: la consulta. Jurista marcadament sobiranista, Homs ha estat un dels pares del pacte fiscal, i ara pilotarà tot el procés del dret a decidir. De fet, s’ocuparà de la cartera d’Afers Exteriors, amb tot el que implica de recerca de complicitats per convocar la consulta. De fet, ja ha estat un dels negociadors sobre aquesta qüestió per tancar el pacte d’estabilitat amb ERC.
Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Homs ha treballat en una empresa de distribució d’aliments, en una entitat financera, en un despatx d’advocats i en una consultoria.
És militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1993 i membre de l’Executiva Nacional i del secretariat permanent del partit. És el responsable del projecte de la ‘Casa Gran del Catalanisme’.
Mentre era parlamentari a l’oposició, va anar agafant rellevància en el mandat de Pasqual Maragall quan es va encarregar de fixar i defensar la posició de CiU com a ponent en el debat estatutari, i posteriorment en la legislatura de José Montilla amb la negociació del finançament amb el tripartit.
Homs ha escrit en aquests anys un parell de llibres sobre dret i política: ‘Catalunya a judici’ (2008) i ‘Dret a decidir, estació concert’ (2010). El primer recull la seva experiència com a ponent i negociador de l’Estatut. El segon, publicat recentment, entronca amb l’aposta estrella de CiU en les passades eleccions: el concert econòmic.
Entre el 1996 i el 2003 va ocupar diversos càrrecs en l’àmbit de l’administració pública catalana, entre els quals destaquen el de director general d’Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència. Així mateix, va ser membre de la Comissió Executiva del Consell Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).
Ramon Espadaler
El president del consell nacional d’UDC, Ramon Espadaler, tornarà al Govern després de nou anys, aquest cop per encarregar-se del Departament d’Interior. Espadaler ja va ser responsable de Medi Ambient en l’últim govern de Jordi Pujol entre el 2001 i el 2003. També va ser director generarl d’Administració Local.
Nascut a Vic l’any 1963, Espadaler forma part del sector oficialista d’UDC, fidel a Josep Antoni Duran i Lleida. És el president del consell nacional d’UDC i portaveu adjunt de CiU al Parlament. D’arrels cristianes, va rebutjar ser el candidat de CiU a l’alcaldia de Vic, deixant la plaça per a Josep Maria Vila d’Abadal, amb qui ha mantingut algunes tensions.
Després de Josep Maria Pelegrí i de Joana Ortega, semblava bastant lògic que Espadaler fos el tercer conseller d’UDC al Govern després de la sortida de Pilar Fernández Bozal, independent però recomanada per Duran. I és que Espadaler forma part de la línia oficialista del partit i presideix el consell nacional democratacristià.
Va néixer a Vic l’any 1963 i es va llicenciar en Història Medieval a la Universitat de Barcelona. S’hi va dedicar durant un temps i fins i tot va dirigir algunes excavacions. També té les carreres de Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB.
En l’àmbit públic, va ser director general d’Administració Local entre el 1999 i el 2000, i conseller de Medi Ambient de l’últim govern de Jordi Pujol, entre el 2001 i el 2003.
En el pla local, va ser regidor de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora (1991-1999) i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic (1999-2001). De fet, Espadaler va rebutjar ser el candidat de CiU a l’alcaldia de Vic i va deixar la plaça per a Josep Maria Vila d’Abadal, amb qui ha mantingut algunes tensions pel control d’Osona.
Mentre va ser a l’oposició, va ser el portaveu dels temes de medi ambient al Parlament. Després que Josep Maria Pelegrí fos designat conseller fa dos anys, va ser escollir portaveu adjunt de CiU a la cambra catalana. Es va ocupar a partir de llavors de qüestions més importants, com per exemple en matèria pressupostària i fiscal.
De fet, Espadaler ha estat membre de l’equip de CiU que ha negociat amb ERC el pacte d’estabilitat. S’ha encarregat, precisament, de la comissió econòmica.
{{ comment.text }}