Només d’arribar a Seva venint de Vic sorprenen, al mig d’un camp i a tocar d’un bosquet, unes petites casetes en forma d’iglú per on pasturen un grapat de pollastres. Darrere d’aquesta imatge singular hi ha el projecte del sevenc Pere Molins, de 24 anys, que ha apostat per criar pollastres tal com s’havia fet tota la vida. Sota la marca Pollastre del Montseny, és la darrere incorporació del col·lectiu Osona Terra.
La idea la va anar gestant en el projecte de final de carrera com a tècnic superior en gestió d’explotacions agropecuàries, a Quintanes. El projecte en si estava pensat per criar pollastre ecològic, però finalment, davant la proliferació de propostes amb aquesta etiqueta, va optar simplement per un pollastre “de pagès, de qualitat”.
Fill del mas Prat –el seu pare s’ha dedicat tota la vida a la vaca de llet i ara als vedells–, Pere Molins ho va tenir bé per trobar un espai dins de la finca per habilitar una petita explotació, que vol “trencar els esquemes del que significa la paraula granja”. Ho va idear i materialitzar ell mateix. D’una banda, construint aquestes peculiars casetes que aixopluguen els animals, fetes a partir d’unes “barilles” de ferro recobertes amb un plàstic i un tendal blancs, “que les aïlla de la calor i el fred”. L’altre element determinant és l’ampli espai exterior de què disposen les aus; “no hi ha perill que s’acabin l’herba”, deixa anar. Això sí, les dues últimes setmanes –dels tres mesos que s’allarga l’engreix– només els dóna blat de moro, “perquè acabin d’agafar la millor textura i color”. En el projecte hi treballa des de finals de l’estiu passat, però no ha estat fins aquest mes de febrer que ha començat a comercialitzar els primers pollastres. Carnisseries i restaurants de la comarca i “rodalia” conformen, per ara, el 70% de la seva clientela. La resta és venda directa als particulars, un àmbit que vol continuar potenciant, conscient que “la mateixa gent del poble encara ho coneix poc”. De moment ha començat matant una trentena de pollastres a la setmana, però “de mica en mica” espera arribar al centenar.
L’arrencada del negoci ha estat possible gràcies a un ajut que l’Estat i la Generalitat, a parts iguals, ofereixen a nous projectes de joves agricultors menors de 40 anys. En el seu cas ha estat de 33.000 euros. Aquest 2014, però, aquesta línia de suport “desapareix en gran part”, lamenta Molins.
{{ comment.text }}