Parlar de Neus Gaja, a Vic, és fer-ho d’un dels noms propis en el món de la dansa i del ball en aquesta ciutat. Enguany commemora el 25è aniversari de l’obertura de la seva primera escola. Un quart de segle, repartit en tres locals, durant el qual ha fet bellugar centenars de persones a ritme de jazz, contemporània, salsa o ball de saló. Porta el ritme a la sang.
Neus Gaja (Vic, 1963) va començar fent gimnàstica esportiva als 11 o 12 anys. Era el ball, però, el que ja li cridava l’atenció: “Això és el que m’agradaria fer”, acostumava a dir després de mirar els grans musicals de Broadway o les pel·lícules de Gene Kelly i Fred Astaire. Els seus primers passos de jazz els va aprendre a l’històric Terpsicore, a Vic mateix.
Com que la “carrera de dansa” no existia, i tampoc no li tirava la modalitat de clàssica, va optar per cursar INEF, a Barcelona. I va ser durant aquells anys universitaris quan, paral·lelament, va anar forjant la ballarina que portava dins. Una beca per entrar a la reconeguda escola d’Anna Maleras li va permetre d’endinsar-se en el món del jazz i la dansa contemporània, a més de poder ballar amb les companyies d’Anna Maleras o Ramon Oller. També en aquells anys va començar la seva faceta com a professora de ball.
L’any 1989 va tornar definitivament a Vic amb un propòsit clar: obrir el seu propi estudi. Ho va fer el 15 de setembre d’aquell any, al número 24 del carrer de Sant Antoni, com a NS Jazz Gimnàs. Al final d’aquell curs ja tenia un centenar d’alumnes. Premonitori. L’any 1990, juntament amb la seva parella d’aleshores, Sebastià Ordeig, van descobrir el ball de saló, una modalitat que, tant en la vessant social com esportiva, marcaria els ritmes de l’escola durant gairebé una dècada. Es van endinsar de ple en el món de la competició, convertint-se en la millor parella de balls llatins de tot l’Estat durant la segona meitat dels anys 90. Fruit del boom que vivia llavors el ball de saló, l’any 1998 van decidir reubicar l’escola en una nau del polígon Malloles, amb molt més espai; tot i que mai van deixar d’impartir altres modalitats de dansa.
Fa tres anys, Gaja dóna un nou cop de timó professional i decideix traslladar-se de nou al centre de Vic, al carrer Ramon Soler, ja com a Escola de Ball Neus Gaja. Aquest curs, per exemple, ha comptat amb uns 150 alumnes entre les diferents especialitats, i de totes les edats. Bona part d’ells prendran part, el proper 29 de juny, al festival de final de curs que es farà al Teatre-Auditori de Calldetenes, amb doble sessió (a 2/4 de 5 de la tarda i a les 8 del vespre). Pujaran a l’escenari des de canalla de 4 anys –“mai no els havia agafat tan petits, però cada vegada hi ha més demanda”– fins a gent gran. Un bon moment per constatar una manera de ballar marca de la casa. Potser perquè han inoculat la passió pel ball que traspua Neus Gaja. “Intento transmetre’ls la meva energia”, descriu algú que, entre d’altres, no ha deixat mai de “reciclar-me”. Tampoc de donar res per inventat en cada nova coreografia. El seu secret, “saber escoltar la música”, diu. Rere cada nota, ella hi veu un pas. I a ritme.
{{ comment.text }}