Va ser una estampa força curiosa la que diumenge 13 de juliol al migdia, poc abans de les 2, es va produir just al davant de l’ermita del santuari de Montgrony, a Gombrèn.
Una cinquantena de persones van quedar entaforades al revolt que hi fa l’escala d’accés –l’interior és molt petit– per escoltar la lectura del document anomenat “Les bases de Montgrony”, impulsat per l’associació Somatemps, que defensa l’espanyolitat de Catalunya, com a cloenda del congrés que durant tres dies han fet a Ripoll en el que pretenia ser una rèplica del que mesos enrere es va fer a Barcelona sota el lema “Espanya contra Catalunya”.
Va acabar essent, però, una estampa eminentment familiar, pares amb fills petits inclosos, per reivindicar Montrony com a “Covadonga catalana” dins l’objectiu que s’ha marcat Somatemps per iniciar la seva particular “reconquesta”: recuperar la catalanitat com a part indissoluble de la hispanitat, i refer una pàtria ara mateix “envaïda per la bogeria d’aquells que es diuen els nostres llibertadors però que només ens porten al precipici i al suïcidi col·lectiu”, com s’afirma en el document.
L’associació considera que Catalunya viu un moment “profundament crític de la seva història”, en què “els llaços amb els nostres germans, els pobles hispans, semblen condemnats a trencar-se per la bogeria d’una casta política allunyada del sentir de la veritable catalanitat”, que segons ells no es pot entendre d’altra manera que vinculada a Espanya.
“La catalanitat és una concreció de la hispanitat”, i “la supèrbia de creure’s que sense Espanya serem més plens només pot portar a la desgràcia de la nostra societat”.
En el seu manifest final, Somatemps situa la família i el municipalisme com a estructures bàsiques per a la gestió de recursos, defensa els principis de subsidiarietat i solidaritat, i critica el centralisme del govern espanyol, de la Generalitat “i sobretot d’Europa”.
La lectura del manifest es va fer davant d’una senyera i, prèviament, els assistents es van fer una foto darrere una pancarta amb el lema “Catalanitat és hispanitat”.
La visita a Montgrony, que va acabar amb un dinar al mateix santuari, va tancar tres dies de congrés en què diferents ponents, la majoria actuals i antics professors universitaris com Xavier Barraycoa, politòleg i un dels coordinadors de la trobada, van oferir fins a vuit ponències sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, les fonts de la Guerra de Successió o l’evolució des del catalanisme cap al nacionalisme i l’independentisme.
Sempre amb la tesi que el discurs que impera dins l’actual procés sobiranista “es basa en la perversió i l’ús interessat de la història”. Totes les intervencions d’aquests dies es podran consultar a la seva web,
· Nosaltres també som catalans
L’acte d’inauguració del primer Congrés de Catalanitat Hispànica es va fer divendres a la tarda al Museu Etnogràfic de Ripoll, gairebé amb més mitjans de comunicació que públic.
Josep Alsina, vicepresident de l’associació, va dir d’entrada que el congrés volia ser “una rèplica al simposi “Espanya contra Catalunya” que es va fer a Barcelona i que va ser una autèntica incitació a l’odi a partir de la manipulació històrica”.
Alsina va dir que l’única diferència entre el congrés de Somatemps i el simposi organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCH) “és que ells van estar finançats al 100% per l’administració pública i nosaltres no hem rebut ni un euro”.
El mateix va dir de la cobertura per part dels mitjans de comunicació. Alsina va dir que s’havia escollit Ripoll i Montgrony “perquè són dos llocs emblemàtics de Catalunya i nosaltres també som catalans, malgrat que amb una idea diferent”, i va afegir: “Nosaltres no volem triar entre dues parts del que som”.
A l’acte d’inauguració també hi va assistir el regidor de Cultura, Ramon Santanach, com a representació de l’Ajuntament de Ripoll. “Per nosaltres és un goig que hi hagi gent que vulgui venir a fer els seus congressos i treballs a Ripoll”, va dir, “i la història és la que és i cadascú la interpreta com vol”.
Va acabar el seu parlament desitjant que Somatemps tingués un bon congrés i mostrant un cop més la seva satisfacció per haver escollit Ripoll “perquè tots som catalans, sigui quin sigui el punt de vista”.
Santanach, igual que Alsina, es va emportar els aplaudiments del públic, on pràcticament no hi havia cap ripollès. Només s’hi va deixar veure el que serà candidat de la PxC a l’alcaldia de Ripoll, Pep Sort.
{{ comment.text }}