L’assistència jurídica gratuïta, ja sigui per litigar o per rebre la tutela d’un lletrat davant d’una detenció, per exemple, és un dels paràmetres que pot mesurar la incidència de la crisi econòmica en un determinat territori. En el primer cas, per tenir accés a un advocat d’ofici cal acreditar un nivell d’ingressos no superior als 12.780 euros bruts l’any per unitat familiar. L’any passat, en l’àmbit del Col·legi d’Advocats de Vic, es van gestionar 3.060 casos. Representa un augment del 15,2% respecte als 2.656 que hi havia hagut el 2012. I, entre els 14 col·legis d’advocats que hi ha a Catalunya, és el tercer increment percentual més gran per darrere de Lleida (17,4%) i Manresa (16,6%).
Si a això s’hi suma el servei d’assistència al detingut, que a Vic va passar de 1.550 a 1.723 casos en l’últim any, el col·legi vigatà se situa al primer lloc en increment relatiu, amb un 13,7%. El segon és Lleida, amb un 12,4%. En el conjunt de Catalunya, l’increment del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut (TOAD) entre 2012 i 2013 va ser de l’1,8%. També és veritat, en termes absoluts, que el Col·legi d’Advocats de Vic és el més petit en volum i àmbit de població de referència, de manera que les variacions que pugui tenir incideixen poc en el conjunt.
Les dades, però, són contundents i revelen un increment sostingut de la demanda d’assistència jurídica gratuïta. Les execucions hipotecàries en són en bona part responsables. El Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), en la presentació de la seva memòria el 12 de juliol a Barcelona, advertia que els últims cinc anys el torn d’ofici per execucions hipotecàries s’ha multiplicat per 10 en el conjunt del país, passant dels 508 casos de 2008 als 5.382 de l’any passat. Una percepció que, en el cas d’Osona, extrapola i fa seva el degà del Col·legi d’Advocats de Vic, Antoni Molas: “És una realitat evident al carrer i que aquests últims anys s’ha disparat”.
Davant d’aquesta realitat, el Col·legi d’Advocats de Vic i la Diputació de Barcelona signaran després de l’estiu un conveni per oferir un servei d’intermediació hipotecària per als afectats. Serà un més dels que s’establiran en el conjunt de la demarcació “amb l’objectiu que el contacte i la negociació entre l’entitat bancària i l’afectat es pugui fer abans que s’iniciï el procés judicial i, si pot ser, evitar-lo”, explica Molas. En el cas de Vic no serà un servei estrictament nou, ja que amb un acord primer amb l’Ajuntament de la ciutat i després a través del Consell Comarcal d’Osona “ja s’hi treballa fa temps”. La implicació de la Diputació ajudarà a acabar-ho de vertebrar i definir un model unitari per al conjunt de la província de Barcelona, després de les primeres experiències d’èxit iniciades a Terrassa i a altres ciutats del Vallès, i que després va arribar a Vic. “Tenim molt clar que qualsevol ciutadà d’Osona ha de tenir accés a aquest servei”, diu el degà del Col·legi de Vic. L’acord entre les dues institucions el va avançar fa pocs dies a Torelló el diputat de Serveis Socials de la Diputació, Josep Oliva, durant la presentació del Pla d’Inclusió Social.
Balanç d’activitat al partit judicial de Vic
Les dues taules superiors recullen dades sobre el volum i la tipologia de les actuacions dels cinc jutjats de Primera Instància i Instrucció de Vic. Destaca, de la primera, un petit descens en el volum d’actuacions respecte al 2012 en relació tant amb assumptes entrats, com resolts, com en tràmit a final d’any. Els 688 casos entrats per la via civil queden lleugerament per sobre de la mitjana dels jutjats mixtos de Catalunya (603) i de la resta de l’Estat (634). La duració mitjana dels assumptes entrats és de 10 mesos en la via civil, i de 2 en la penal. Les dades de la primera taula han estat facilitades pel Consell del Col·legi d’Advocats de Catalunya, mentre que les de la segona i la tercera ho han estat pel Consell General del Poder Judicial.
{{ comment.text }}