Quan van començar les obres del pantà de Sau, als anys quaranta del segle passat, el poble històric de Sant Romà, condemnat a desaparèixer sota les aigües, es va desdoblar en un segon nucli, separat de l’àrea d’influència de la presa a una cota més alta.
S’hi accedeix per un trencant a mà dreta poc abans d’arribar a la presa, per la carretera de Vilanova. En aquell moment, al nou poble de Sant Romà s’hi van traslladar alguns dels expropiats per les obres, però també treballadors de l’embassament i els enginyers.
La tipologia dels habitatges, repartits en dos sectors, ja deixa entreveure on vivien uns i altres. Disposava, a més del grup d’habitatges, d’església, escola i caserna de la Guàrdia Civil.
Fa temps que la mateixa inèrcia del nucli, que té l’aspecte d’una urbanització, i la marxa progressiva de veïns l’han portat a una situació d’abandonament. Hi continuen vivint, però, mitja dotzena de famílies, la majoria vinculades a les obres de l’embassament i que des de llavors s’ho han sentit propi.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consta actualment com a propietària de la vintena de cases que formen el gruix del nucli de Sant Romà de Sau, repartides en dos grups de 12 i 8.
En total, una superfície de més de 125.000 metres quadrats que formaven part de la finca del Mas Arbós. Ara les ha tret totes a subhasta a l’alça, per un import conjunt de 2.028.264 euros, amb impostos i despeses a part. Concretament, són 20 construccions repartides entre els dos sectors del nucli de Sant Romà. El termini de presentació d’ofertes és obert fins al proper 24 d’agost.
Actualment, habitatges al marge, els edificis de l’escola i de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, situats davant per davant, estan completament abandonats.
L’església i rectoria, en canvi, que són propietat del Bisbat de Vic, estan en bon estat i hi ha activitat. I els pocs veïns que continuen vivint al nucli –administrativament forma part de Vilanova de Sau– estan pendents que es confirmi si, aquesta vegada sí, tira endavant la subhasta ja anunciada en altres ocasions i passa alguna cosa respecte a la propietat.
“Ens han dit, i algú hem vist passejar per aquí, que uns russos tenien intenció de comprar la finca per instal·lar-hi una granja de búfales”, explica Yasmina Venturini, que viu a la primera de les cases del sector de dalt.
Tot apunta que si apareix comprador per les cases de l’ACA, la urbanització anirà a terra sencera. De fet, les cases que no estan habitades, que són la majoria, estan en molt mal estat.
· “Ens hem convertit en els vigilants”
Fa cosa de dos anys, Vicenç Navarro i Yasmina Venturini es van quedar sense casa, a Barcelona. Tenen 59 i 53 anys. Durant un mes van dormir en una Renault Express, a Collserola. Els va arribar que a Sant Romà de Sau hi havia cases buides i abandonades. Hi van anar i s’hi van instal·lar.
D’això fa un any i nou mesos. “Vam arribar com a okupes, però ens hem acabat convertint en els vigilants, perquè no ens movem d’aquí”, explica Vicenç Navarro. Des del juny de l’any passat hi estan empadronats. Allà els hi saben l’Ajuntament i la resta de veïns. I defensen que fan un servei, perquè la seva presència ha dissuadit, diuen, que les cases abandonades de Sant Romà hagin acabat caient a trossos o rebentades “per actes de vandalisme o festes incontrolades”.
De candidats a fer-ho “no n’han faltat mai”. Saben que ells, com la resta de pocs veïns que encara viuen a les cases de l’ACA, estan en fals. Si la subhasta es concreta i entra un nou propietari, el més probable és que tot vagi a terra. “I nosaltres tornarem a quedar sense res, perquè no tenim res, i almenys aquí hi vam trobar un sostre i ens hi sentim feliços”. Viuen de la pensió de 426 euros mensuals d’ell.
A l’octubre gairebé se’ls ho endurà tot l’assegurança del cotxe, que tenen sobretot per emergència –ella té problemes de salut. No tenen electricitat ni aigua, que agafen d’una font. Hi ha gent que els ajuda. I, si han de marxar, s’ofereixen a fer de masovers. “Amb experiència”.
{{ comment.text }}