Es diuen Jenny, Álex, Mae, Paco, Borja, Sandra i Dolo. Són de Vic, Sobremunt, els Hostalets i Manlleu; dues d’elles nascudes a Xile, i un a Bilbao. Entre ells, des d’un comercial fins a un enginyer a l’atur passant per una advocada o un cuidant de porcs circumstancial. Són les set persones que la setmana passada participaven en l’assemblea setmanal de l’incipient nucli de Podem a Osona, el nou partit que està revolucionant l’escena política espanyola. El nucli, de moment, encara provisional a l’espera de l’assemblea constituent a la qual convoquen a tots els interessats pel 28 de setembre a les 6 de la tarda al Centre Cívic Can Pau Raba de Vic.
La reunió setmanal la fan a la taverna social La Nyàmera de Vic. La presentació davant del periodista també és atípica. Lluny de l’habitual roda de premsa amb un o dos polítics explicant-se davant dels micros i una colla de periodistes prenent apunts al dictat, prefereixen asseure el periodista a la seva taula de debat setmanal. Tot i tractant-se d’un grup prou heterogeni, ja s’han marcat una primera forma de relacionar-se, molt vinculada amb les noves tecnologies, amb les xarxes socials. En poca estona et parlen de Facebook, de Whatsapp, de Dropbox, de Telegram… de com els serveis de missatgeria cohesionen el grup i de com el d’emmagatzematge i compartiment d’arxius permet portar la transparència a la seva màxima expressió.
Excepte l’Álex, que porta un historial llibertari i algunes ocupacions a l’esquena, la resta són novells en política. De fet, la majoria és la primera vegada que participen ja no en política sinó en activitats cíviques o socials. La paraula més repetida en la conversa: esperança. També parlen d’indignació i que han deixat de creure, si ho havien fet mai, en la política tradicional. Els parlo d’altres organitzacions assembleàries, com la CUP o Procés Constituent. Què diferencia Podem de la resta? “Un optimisme i una força per canviar les coses”, diu en Paco. “Una assemblea molt oberta, on no cal ni adherir-t’hi, ni ser militant, que no tenen els altres, per molt que siguin assemblearis”, afegeix l’Àlex. “Quan parles d’independència, fas gran política, i aquí parlem dels acomiadaments, dels ERO, dels desnonaments”, rematen en Borja i la Dolo. Faig d’advocat del diable i em mostro escèptic amb alguns plantejaments. “Ara la gent està molt emocionada, i les emocions són molt difícils d’aturar”, analitza l’Álex. “S’han aixecat moltes expectatives, però ara han d’acomplir el que han promès; però pensem que seran coherents”, afegeix la Jenny, referint-se als impulsors del moviment. “Arriba un punt que t’has de tirar al carrer, sí o sí”, confessa la Dolo. Entre ells, els d’Osona, s’autoqualifiquen com una “família”, que ha de créixer, de moment a través de la pàgina del Facebook i el correu (podemosona.gmail.com), i a partir de l’assemblea del 28, creant cercles a cada poble on hi hagi algú que els impulsi. I a partir d’aquí, municipi per municipi, no abans, decidir si van a les municipals de 2015.
{{ comment.text }}