Parlar de Sergi Panadero és parlar de títols. El jugador torellonenc i els títols van de la mà sobretot des de la seva arribada al Barça. El seu esperit guanyador i la seva lluita constant han fet que Panadero sumés el seu cinquantè títol com a jugador professional.
Discret, poc amant de les polèmiques i treballador com pocs, Panadero reconeix que “no ho tenia controlat. El meu pare sí que porta el compte però no et pots quedar amb el que ja tens sinó amb el que et queda per guanyar”. “No hi dónes valor perquè intentes veure tots els títols com a nous per intentar-los guanyar un altre cop”, explica el torellonenc, que té clar que l’important és que “tinc la mateixa il·lusió que quan vaig començar i la vull mantenir fins que plegui”.
Evidentment, la gran collita de títols per Panadero arriba al FC Barcelona, l’equip on va aterrar l’estiu del 2003. Des de llavors ha guanyat 37 títols amb el club blaugrana entre els quals destaquen 6 copes d’Europa i 9 OK Lligues. “Guanyar tants títols és conseqüència d’estar tants i tants anys al Barça, rodejat de grans jugadors, perquè optes a guanyar molts títols i et dóna l’oportunitat de tenir un palmarès ampli”.
Panadero valora especialment les copes d’Europa i les OK Lliga perquè “els títols més importants sempre et donen més satisfacció”. Evidentment pel torellonenc no va ser el mateix el títol de la Copa de la CERS del 2002 a Sant Hipòlit. “Recordo que va ser un títol molt desitjat. Portàvem temporades perseguint-lo i havíem perdut moltes finals”. “Era un títol molt buscat i desitjat tant per nosaltres com pel poble”, recorda el jugador blaugrana.
La percepció dels títols va canviar per Panadero quan va arribar al Barça perquè “per pressupost i plantilla estàs obligat a fer bon hoquei i a disputar tots els títols fins al final”. “No es pot guanyar sempre perquè això és esport però estàs obligat a arribar a les finals. Després ja hi entra la sort que et dóna l’opció de guanyar-la o no”, explica el de Torelló.
D’entre els 50 títols, Panadero guarda un record especial de l’última Copa d’Europa guanyada al Palau Blaugrana la temporada passada. “Tenia una espina clavada perquè l’última final a quatre que es va jugar a Barcelona (la temporada 2007-08) em vaig lesionar i no vaig poder jugar-la”, recorda. “Guanyar el màxim títol europeu al Palau va ser important”, explica content.
El sostre de Panadero no el coneix ningú. Ell mateix reconeix que procura que “l’ambició sigui màxima i seguir competint en aquest gran club”.
{{ comment.text }}