“Constància, continuïtat i sacrifici”. Són els puntals que han permès al Forn de Pa Vila, de Seva, arribar enguany al 75è aniversari. Ho assegura Ramon Vila, que juntament amb el seu germà Isidor representen la segona generació al capdavant d’aquest establiment amb història.
Va ser l’agost de 1939 que el gurbetà Josep Vila, al costat de la seva dona, Ramona Pou, filla de l’Estanyol, van decidir agafar un forn de pa que es traspassava al rovell de Seva. Van ser uns anys durs, immersos en els racionaments propis de la immediata postguerra, però el matrimoni, que va tenir sis fills, va aconseguir tirar-ho endavant i guanyar-se la confiança de la clientela.
La continuïtat del negoci la representaria, primer, Ramon Vila, el cinquè dels sis germans; i uns anys després s’hi incorporaria el germà petit, Isidor. “Al principi no m’agradava gens la feina, per l’horari. Costa adaptar-te a una feina de nit quan ets jove”, rememora Ramon Vila, que va començar a treballar al forn “amb 14 o 15 anys”. Després de gairebé 50 anys al peu del canó, assegura que “no me’n penedeixo” d’haver escollit aquest camí, tot i que “no sé si ho tornaria a fer”, deixa anar. Ho diu algú que sap què representa treballar “tots els caps de setmana de la meva vida”. És cert que la feina de forner s’ha fet “menys feixuga” les últimes dècades, gràcies a la mecanització d’algun procés o als nous forns elèctrics (van substituir l’històric de llenya del seu pare l’any 1976). Però el que més els està costant de combatre als forns de poble ha estat la proliferació “del pa congelat”, que avui es ven en gasolineres o grans àrees comercials; “ens ha fet molt mal”, reconeix. I és que han canviat, i molt, els hàbits de compra i consum de la clientela. Actualment, per exemple, “ja no es ven pa de quilo, tot són baguets i flautes, cosa menuda; i el pa de mig, el 95% de gent el vol tallat”.
A Can Vila s’han sabut anar adaptant a la diversificació de la demanda, i avui a la botiga –que sempre s’ha complementat com a colmado– s’hi pot trobar pa integral, sense sal, de blat de moro, alemany o d’Osona, a banda de l’habitual coca de forner, un clàssic. Fa uns anys es va incorporar al negoci la seva filla, Cristina Vila, però tot just per despatxar. Després d’ell i el seu germà, doncs, la nissaga de forners pot quedar tancada, fet que condicionaria el futur model. “Tot té un principi i un final”, apunta amb un toc de resignació Ramon Vila. De moment, però, toca celebració. I és que no es fan 75 anys cada dia.
{{ comment.text }}