El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) va néixer ara fa 25 anys per coordinar els diferents serveis de català que fins llavors havien anat apareixent en l’àmbit local, impulsats des dels ajuntaments. “Amb molt bona voluntat però una mica a precari”, recorda la directora del centre de Vic, Dolors Solà.
Eren cursets puntuals i professorat contractat a hores, però amb una voluntat inequívoca de recuperar el català com a llengua d’ús social després de la lacra que va representar el franquisme, també pel seu aprenentatge.
Ajuntaments com els de Vic, Torelló o Prats de Lluçanès havien estat pioners en la creació d’aquests serveis locals de català. I el de Vic va acabar essent un dels vuit fundadors del Consorci, que com a tal va arrencar l’activitat el setembre de 1989.
Actualment, té una xarxa de 22 centres arreu del país. A Osona i el Ripollès té seu als respectius consells comarcals, a més d’específiques a Vic, Manlleu, Torelló i Centelles. Com a Consorci hi són representats una vuitantena d’ajuntaments, a més de la Generalitat, consells comarcals i la Diputació de Girona.
El CPNL va néixer amb l’objectiu central d’impulsar l’aprenentatge i l’ús social del català, “però la feina real ha anat sempre més enllà”, apunta Dolors Solà, directora del centre de Vic i una de les dinamitzadores de la celebració d’aquests 25 anys a la comarca. Iniciatives com el pla de reforç a la lectura o el voluntariat lingüístic, que acaba de celebrar el 10è aniversari i que continua amb èxit, són dos dels programes de més pes específic i amb marca pròpia.
En aquest segon, un aprenent de català es troba amb un voluntari amb qui pot practicar la llengua “alhora que, de manera invisible, es va integrant en la nostra cultura a partir dels vincles i la xarxa de noves relacions que es crea al seu voltant”, diu Solà.
El Consorci és qui posa en contacte el voluntari amb la parella lingüística, que prèviament ha fet un curs en algun dels seus centres i té un mínim coneixement de la llengua com per poder establir una conversa.
El pla és que hi hagi 10 trobades en qualsevol context –un cafè, una passejada, una excursió– i afavorir el context perquè l’aprenent “trenqui el gel” a l’hora de llançar-se a parlar català davant d’algú que sap que l’ajudarà a fer-ho i li podrà aclarir dubtes.
Per celebrar els 25 anys del CPNL, aquest dissabte a 2/4 de 9 del vespre hi ha un espectacle a L’Atlàntida de Vic, protagonitzat per alumnes i voluntaris del Consorci. Es tracta d’El joc de l’amor, a partir d’un recull de textos que han inspirat diferents gags de teatre, dansa, música o mim.
D’altra banda, el proper dijous 4 de desembre l’auditori del Sucre de Vic acollirà l’acte institucional, que inclourà la ponència “La llengua i la cultura catalanes a Osona (1937-2014). De la resistència a la normalització”, a càrrec de Montse Caralt i Mariona Casas.
· “És una clau que t’obre la porta a entendre moltes coses”
Jordi Casadevall és voluntari per la llengua des del primer moment. Hi porta tants anys com temps fa que existeix el programa. Des del 2003 ha tingut 17 parelles lingüístiques.
A través de la seva vinculació al Consorci ha participat en iniciatives com els celebrats Pastorets coprotagonitzats per nouvinguts, l’espectacle Amb veu nova, les velles paraules o la pel·lícula
El venedor de records. I després de tots aquests anys, que encara continuen, s’emporta la conclusió que és una experiència enriquidora “perquè ajudes i alhora t’ajuda a comprendre realitats que d’altra manera no coneixeries o et costaria entendre”.
Persones de diferents països, amb circumstàncies diferents però amb el denominador comú “de fer l’esforç de voler aprendre la llengua, i a través d’ella, de la seva cultura”. I a tot això hi dóna molt valor.
Com Alexander Nana Opoku, que va ser la parella de Casadevall fa un parell d’anys. Originari de Ghana, va deixar el seu país per establir-se primer a Gran Canària i després a Alemanya, abans d’arribar a Vic. Ara fa cinc anys que hi viu. “Quan vaig arribar ni tan sols sabia que aquí es parlava català”, recorda. I a través del Consorci, on va rebre les primeres classes, “vaig tenir l’oportunitat de conèixer en Jordi, parlar la llengua i, al mateix temps, descobrir la ciutat i aclarir dubtes amb ell”.
Recorda descobertes concretes, com la del pou de glaç, que li va fer molta gràcia. I considera que la parella lingüística ha estat “com una clau que t’obre la porta a entendre moltes coses i a saber on ets”.
Amb un últim prec, encara: que la gent deixi d’adreçar-se als immigrants en castellà pensant que no entenen el català. Com aquell ghanès, negre, que en una botiga de Vic es va queixar, irònic: “Faig cara de castellà, jo?”.
{{ comment.text }}