Es comptaven amb els dits d’una mà els que alguna vegada havien entrat en una església. Van saber què es feia a l’altar, on es llegia la paraula de Déu, el sentit de la creu com a símbol central del cristianisme i, aquests dies de Nadal, i com a contrast, el significat del pessebre. I per sobre tot, van ser protagonistes d’una trobada inèdita que era tornada, de fet, de la invitació que el juliol passat el centre cultural islàmic Alhidaya de Torelló havia fet als cristians per viure la pregària que posava fi al dejuni diari durant el ramadà.
Unes 150 persones van gairebé omplir, aquest dimarts al vespre, l’església parroquial del barri de Montserrat. Gairebé a parts iguals, cristians i musulmans. Hi van fer una trobada que va tenir pregària, pedagogia, crides a la unitat de les religions i a vèncer els estigmes, i un piscolabis final entre torrons, converses, i una ullada als diorames que aquests dies de Nadal decoren l’església.
El missatge per totes dues bandes va ser clar i inequívoc: “Som molt més iguals del que ens pensem i les nostres religions busquen el bé per a la humanitat”. Ho va dir el president d’Alhidaya, Abdelilah El Bekkali, i hi va insistir el rector de Torelló, Joan Torra, també artífex de la trobada.
Les paraules del papa Francesc en la seva visita a la Mesquita Blava d’Istanbul, ara fa un mes, per la tolerància i el respecte mutus entre cristians i musulmans, van anar com anell al dit a la trobada. El president del Consell dels Marroquins d’Osona, Jamal El Meziani, va admetre que la percepció de l’islam continua impregnada d’estereotips i associada al fonamentalisme. I això, va dir, és injust. “Quan ignores una cosa, la rebutges”.
Torra es va agafar a la mateixa idea per posar en valor les conviccions profundes que comparteixen totes dues religions. “No ens hem de fixar tant en els avions que cauen, sinó que som capaços de volar i de fer-ho junts”, va dir. Prèviament, Adam, un mataroní convertit fill de pares cristians, va destacar la coincidència dels pilars de l’islam amb els preceptes del cristianisme.
Un dels moments de més càrrega simbòlica va ser quan un dels musulmans va entonar la seva crida a l’oració davant de l’altar, sota la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
{{ comment.text }}