A finals de gener de l’any 2010, l’empresa Covit de Torelló passava per un dels moments més complicats de la seva història. Era l’última que quedava oberta del grup Vemsa i l’empresa ja va comunicar a 35 treballadors que no tenia diners per pagar-los la indemnització de l’ERO. N’hi havia encara 200. Pel maig es va saber que hi havia un nou inversor. El 19 de juliol, aquest grup inversor, PHI Industrial Acquisitions, va comprar l’empresa i s’obria un nou horitzó que va quedar enterbolit al cap de dos mesos per l’incendi que es va produir a la fàbrica. El director general de l’empresa, Lluís Munné, ho recorda ara com un moment “molt dur. Estàvem encara analitzant com impulsar l’empresa i l’incendi va ser un mal pas. És una situació que no li desitjo a ningú”. També, però, va ser una oportunitat. Va permetre una renovada inversió de la maquinària, sobretot en la línia de producció de l’adonització. Munné explica que “els clients que teníem, tot i que d’entrada van haver de buscar altres empreses, es van mantenir fidels i per tant un cop amb la nau a punt els vam anar recuperant”.
Per fer més àgil aquesta recuperació, es van impulsar els departaments tècnic i comercial i és que es tractava de trobar nous mercats. Gairebé tots, el 90%, fora d’Espanya. Però no tant perquè a Espanya la crisi s’ha notat més sinó perquè “en qualsevol situació, el nostre és un producte que es ven sempre més a fora, especialment a França, que és on hi ha el principal mercat de perfumeria”. L’empresa, però, ha obert aquests darrers anys mercat a diferents països de Sud-amèrica, “on hi ha oportunitats de negoci grans”.
Cinc anys després de superar el fet de comprar una empresa que tot i que facturava molt no en treia rendiment i l’incendi, l’empresa s’ha consolidat. De fet, per nosaltres internament, de “l’incendi no en parlem mai. Fa molts anys que no parlem del passat, sinó del futur”. L’any 2014 va facturar prop de 14 milions d’euros i la intenció és “arribar als 15 milions aquest any. No és ni de tros el que facturava Covit, però preferim un creixement de la facturació lenta i que l’empresa tingui rendiment que al revés”. La fàbrica compta amb 150 treballadors i “contractem gent quan hi ha puntes, com algun torn que es fa de cap de setmana”. A partir del 2012, l’empresa va entrar en nivells positius i “seguim la prospecció que ja havíem fet abans i tot del foc”, afegeix.
Munné, que com a directiu provenia d’un altre sector, veu amb molt bons ulls que hi hagi tot un clúster de la indústria a la Vall del Ges. “El fet de tenir proveïdors i tallers de diferents processos a prop ajuda molt perquè aporten solucions ràpides al que demanen els clients”, diu, afegint que és un sector “molt dinàmic, que necessita canviar constantment”. Amb aquestes sinergies “la nostra competitivitat a nivell global és millor”. Explica que altres empreses competidores que no són de la Vall del Ges “vénen igualment aquí perquè troben bona relació qualitat-preu”.
Tot i que no es poden desglossar els projectes, Munné assegura que a més de conservar el mercat de tota la vida treballen en projectes més “sofisticats i fins i tot d’algun sector que no és pròpiament el de perfumeria”.
{{ comment.text }}