La música és el punt de partida: 7 composicions per a cobla del torellonenc Xevi Capdevila que no volen presentar-se despullades. Les altres sensacions s’hi afegeixen, en un vestit confeccionat a mida per l’actor i director Pep Tines: dansa, llum, imatges projectades, olors, vestuari, elements escènics.
El conjunt configura l’espectacle multidisciplinar 7 textures vives, que dissabte s’estrena al Teatre Cirvianum amb la participació de més de 80 intèrprets: els músics de la cobla de ball Tarasca, les veus de la Coral Cervià i un cos de 7 dansaires.
Les composicions de Xevi Capdevila formaven part del disc que va gravar l’any passat amb la Cobla Lluïsos de Taradell –la matriu de Tarasca– i que duia per títol Xevi Capdevila, la cobla sense embuts.
Originàriament, algunes eren sardanes (Cinquantenari Torelló, Esperits del bosc i Albada a la Grevolosa…) i altres eren composicions lliures per a cobla (el poema simfònic El general Moragues o La balada de les Gambires).
Al gravar-les, “ja pensava en un so de cobla amb textures de programacions electròniques, canviant l’estructura clàssica de la sardana i omplint-la d’instruments”, explica Capdevila. Un cop gravat el disc, “vaig veure que les peces tenien un fil, i que això podia donar peu a un espectacle”.
La idea era anar ampliant les textures, que no només fossin sonores: afegir-hi altres idiomes, diferents sensacions.
Aquí va entrar en joc Pep Tines com a director escènic, que ha construït l’embolcall de cada composició. “He portat al màxim exponent la idea de les 7 textures”, explica. La dansa és una de les principals, amb coreografies d’Anna Fontaner i Nàdia Pessarrodona inspirades en la dansa tradicional catalana però de factura contemporània.
Cada una de les peces s’acompanya d’imatges projectades en format de mapping, i en el cas que sigui possible d’olors. “Per exemple, que quan es toqui la peça de la Grevolosa se senti olor de bosc”, diu Tines. En resum, es tracta d’immergir l’espectador “en un món complex” de sensacions.
Una tradició
Torelló té una tradició en la producció d’espectacles basats en la música per a cobla. Darrere de totes hi ha l’Agrupació Sardanista i dos noms: Jaume Ordeig i Gregori Cordero. L’any 2007 ja es va presentar al Cirvianum el concert Torelló a l’avantguarda de la música de cobla, amb l’estrena d’una peça de Salvador Brotons inspirada en un text de Segimon Serrallonga. El març de 2014 es va oferir Fantasies del Ges, amb la Coral Cervià, la Coral Brusquina i la Cobla Reus Jove.
Amb ‘barítona’
La part musical de l’espectacle tindrà so de cobla… i molt més. La Tarasca estarà acompanyada d’un conjunt de violoncel, guitarra, baix elèctric i bateria (Eva Curto, Marc Serrats, Albert Vila i Santi Carcassona) amb l’afegit d’un instruments singular: la barítona, a les mans de Jordi Campos. És un nou instrument que complementa el tible i la tenora a la cobla, resultat d’un programa de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans. Esteve Molero assumeix la direcció musical del conjunt.
Torelló… i més
7 textures vives és un muntatge “complex” per la quantitat de gent que desplega, coincideixen Xevi Capdevila i Pep Tines. Tot i això, s’intentarà que no quedi en l’única representació d’aquest dissabte a Torelló. “Fa il·lusió que no mori aquí, hi ha disposició a fer-ho en altres escenaris”, afirma el director escènic. Una de les opcions que hi ha sobre la taula és presentar-lo a la propera edició de la Fira Mediterrània de Manresa, que es farà entre els dies 15 i 18 del proper mes d’octubre.
{{ comment.text }}