Com el dia de les grans estrenes, una photocall amb catifa vermella rebia dissabte passat a l’exterior del teatre del Centre els artistes participants al 10è Xou Musical de Sant Pere de Torelló.
Al plafó de fons s’hi reproduïa el nom de les 300 persones que des de l’abril de 2006 han estat part de la història d’un espectacle que ha acabat creant marca pròpia al poble, i que cada primavera torna a la cita.
L’Agrupació Teatral Bellmunt (ATB) és alhora ànima i coprotagonista d’una iniciativa d’èxit que el cap de setmana passat va tornar a omplir dos cops el teatre.
En total, més de 400 persones, i no només de Sant Pere. I a l’escenari, gairebé tres hores d’espectacle amb una vintena d’actuacions per a tots els públics, i de totes les edats.
La més benjamina, l’Amàlia, de 3 anys, que hi va actuar diumenge perquè era a la tarda, ja que dissabte al vespre va preferir quedar-se a dormir. O l’Iris, ara amb 10 anys, que haurà passat a la història com la debutant més jove del Xou, quan en tenia 2. “Vaig fer de dau”, recordava diumenge des de l’escenari, just acabar de ballar un tema de Taylor Swift.
Al xou hi van abundar els playbacks, però també els números de dansa, hip-hop, coreografies dels últims artistes de moda i els gags d’humor que hi posava l’ATB. L’arrencada va ser una adaptació lliure de Les Teresines.
Com que era el 10è aniversari, el Xou Musical va alternar estrenes d’aquest any amb moments revival d’anys anteriors. Va ser el cas d’Enric Cuatrecases recreant un número d’Enrique y Ana amb la seva neboda Mar, “perquè amb la meva filla Núria ja no podria”, va dir rient.
Raffaella Carrà, Rosario, Lina Morgan, Abba, Los Manolos, Cirque du Soleil o Bruno Mars són només alguns dels noms que van anar passant per l’escenari, aquest últim amb una colla de marrecs especialment aplaudits. “S’ho han treballat sols i ens han deixat parats”, comentaven els seus pares i mares després de l’estrena.
Un altre moment especial va ser el tema Chandelier, de Sia, que va ser interpretat en directe per Nora Galobardes i ballat per Èlia Font. Al final, els Amics per sempre i un enorme pastís d’aniversari. De play-back, també.
{{ comment.text }}