Un any després de celebrar el 15è aniversari, Osona Cuina no vol deixar que s’apagui el caliu i la renovada embranzida que ha pres aquest col·lectiu de cuiners de la comarca. Una mostra d’aquesta vitalitat són les vuit noves incorporacions que han tingut en l’últim any i mig. Els dos últims a sumar-se a aquest selecte club han estat els restaurants L’Arka, de Santa Eugènia de Berga, i La Ferreria, de Tona. Tot plegat coincideix amb la formalització de la figura de Josep Girabent, històric xef del Boccatti i un dels membres fundadors, com a president de la junta de l’entitat.
El febrer de 2014, en ple Dijous Llarder, Osona Cuina presentava quatre nous membres: D.O. Vic, Sambucus, El Gravat i Teresona XXI. Una generació de cuiners amb nous estils i maneres de fer als fogons, que testimoniava la voluntat d’insuflar saba nova a aquest col·lectiu pioner nascut l’any 1998. I és que els últims anys havien hagut de reduir sensiblement l’activitat pel mateix context de crisi econòmica, que va causar algunes baixes i que els obligava, a cada un d’ells, a centrar-se en els seus respectius negocis.
La millor foto d’aquesta reactivació es va plasmar l’octubre passat, quan Osona Cuina va protagonitzar una lluïda jornada dedicada al porc dins del macro Fòrum Gastronòmic de Barcelona. Allà mateix es va anunciar la incorporació de dos nous amics del col·lectiu, per primera vegada no estrictament osonencs, però sí limítrofs amb la comarca: els restaurants Mams i Les Magnòlies, d’Arbúcies (la Selva), aquest últim amb una estrella Michelin. El grup s’ha tornat a ampliar, ara, amb la tornada de La Ferreria, de Tona, que ja hi havia estat els primers anys, i l’estrena de L’Arka, el restaurant vinculat a l’Hotel Arumí de Santa Eugènia. A aquestes vuit incorporacions en un any i mig s’hi han de sumar la continuïtat, incondicional des dels seus inicis, dels restaurants El Boccatti, Ca l’Ignasi, Ca l’U, Ca la Manyana, Can Jubany i Mas Albareda, La Fonda Sala, L’Estanyol i El Torres Petit. En total, doncs, 17 restaurants membres. Una xifra, però, que no es dóna per tancada. “Ens podríem moure perfectament al voltant dels 25 membres”, apunta Josep Girabent, que aquests dies ja negocia amb una nova incorporació, la del restaurant El Xic, de Vic. Girabent, que exercia com a tal oficiosament, va formalitzar la setmana passada el càrrec de president del col·lectiu, en substitució de Toni Sala, de la Fonda Sala. L’acompanyaran a la nova junta Nandu Juvany, com a vicepresident; Joan Reniu, com a tresorer, i Toni Cruells, com a secretari.
“Faltava sang nova i és el que estem aconseguint”, es felicita Josep Girabent, conscient que l’heterogeneïtat dels nous membres dóna força al col·lectiu: “Són restaurants diferents, que estan interpretant els nous temps gastronòmics d’una manera valenta i compromesa”. Compromesa, sobretot, amb el mateix territori. Un fil conductor irrenunciable.
Nova junta i renovats estatuts per embastar també idees i projectes il·lusionants. En els propers mesos, per exemple, preveuen plantar arrels per primera vegada amb una seu pròpia, presumiblement als locals de Catalunya Vella, a la plaça de l’Estació de Vic. També volen recuperar l’estela del gastrònom Pep Palau, que ja va ser un dels ideòlegs del naixement del col·lectiu, sobretot per reforçar la presència d’Osona Cuina arreu del país. Fomentar l’intercanvi amb altres mostres gastronòmiques, exportar el Dijous Llarder, reforçar els vincles amb l’Escola d’Hostaleria d’Osona i amb Osona Terra o encetar la relació amb el Gremi d’Hostaleria d’Osona, fins ara inexistent, són alguns dels camins a seguir. Fixar complicitats amb restaurants de renom de l’entorn de la comarca, com la Fonda Cesc, de Gombrèn, o Els Casals, de Sagàs, tots dos amb estrella Michelin, és una altra via a explorar. De fet, Osona Cuina n’havia arribat a tenir quatre, de membres amb estrella (Jubany, Parramon, Sala i Pascual). L’objectiu, a partir d’ara, que la galàxia Osona Cuina torni a brillar.
{{ comment.text }}