Ha caminat “entre 700 i 800 quilòmetres”, no ho té ben comptat. Ha donat una volta a Catalunya a peu coincidint amb l’onada de calor més intensa dels últims anys. Ha fet una quarantena de concerts en locals ben diversos. I sobretot, ha fet amics.
Amb aquest balanç, Dani Rifà arribava diumenge a Vic després de dos mesos i mig de periple musical pel país, “prim com un palillo i amb bessons de sardanista, tal com em va pronosticar un amic meu”. Però sobretot amb la sensació d’haver viscut una experiència única en la seva ja llarga trajectòria artística: la gira TR80 (Tremendu Recorregut) va posar el punt i final a Vic, el mateix lloc d’on havia sortit el dia 2 de maig.
Dani Rifà ha complert el seu propòsit, des del punt de vista musical i caminador. Dels 40 concerts previstos, “se’n van anul·lar dos o tres, però en van sortir dos o tres de nous”. D’Osona cap a Ponent, d’allà cap a l’Ebre, pujant cap a Tarragona i cap a Barcelona, per dirigir-se després a Girona, passar pel festival Clownia de Sant Joan, pujar a la Cerdanya, baixar al Bages i tornar a casa. “Algun dia vaig fer dit, havia d’anar de la Seu a Tuixén i no tenia temps d’arribar-hi caminant”, reconeix el cantant. Però han estat poques les excepcions.
La gent el veia amb curiositat. “Aquí només van a peu els que fan el camí de Sant Jaume o algun sender marcat”, explica. Ell cridava l’atenció, amb motxilla i guitarra. “La gent flipava, algun em deia que estava ben boig i altres que tots hauríem de fer això un cop a la vida com a mínim”. La pregunta de si peregrinava a Compostel·la la va escoltar més d’una vegada.
Entre les anècdotes, el dia que va anar a dormir al monestir de Montserrat. Va arribar-hi al vespre, i va picar la porta de l’hostatgeria. “Els monjos em van convidar a sopar amb ells: em van avisar que no m’espantés, que menjaven en silenci”. I aquesta vegada, Dani Rifà no va parlar ni va cantar, dues coses que li agraden molt. L’actuació amb més públic, sens dubte, la que va fer com a convidat dels Txarango, enmig del concert del grup ripollès al Clownia.
Rifà ha tornat amb molts esbossos de noves cançons, idees que han d’anar prenent forma. “Tinc coses, falta concretar-ho… no he tingut temps, perquè és molt intens això de viure cada dia una experiència diferent”, explica. Això sí, la seva agenda està força plena per als mesos de juliol i agost, i ho atribueix a la gira. El projecte Tremendu, la seva última aventura musical, arrenca amb molta força. “El que he fet és cansat, però també carrega molt les piles, és molt més senzill que mirar si et vol alguna discogràfica, si t’inclouen en un festival… camines i cantes i ja està”, explica. Diu que n’ha tingut prou amb dos dies per recuperar-se i tornar a tenir ganes de sortir i cantar. Encara que no arribi a peu als concerts.
Dani Rifà va fer els últims concerts el cap de setmana passat: Olost, Sant Bartomeu i Vic, on va arribar diumenge al migdia “pel carrer de Gurb” i rebut per amics i la música de vent de Gots de Tuba. Després de dinar a la plaça del Carbó i reposar, al vespre va fer la darrera actuació –amb molt de públic– en aquest mateix lloc, a tocar de la Jazz Cava.
{{ comment.text }}