Que un negoci arribi a celebrar 50 anys ja és sinònim d’èxit. Això, però, no vol dir que sigui fàcil. La Solana del Ter, el primer complex hoteler que hi va haver al Ripollès, arriba al mig segle de vida i, segons la seva gerent, Teresó Casas, “ha estat possible gràcies a molt esforç, treball i il·lusió”. Aquest dissabte ho celebraran amb una gran festa.
La iniciativa va ser de tres germans de la família Casas de Ripoll. Primer van fer la piscina i el càmping, i dos anys més tard l’hotel. “Ja van ser uns visionaris”, diu l’actual gerent i segona generació de La Solana, Teresó Casas, “perquè ja ho van concebre com un complex hoteler”. Aviat l’hotel es va convertir en un clàssic de famílies de la burgesia catalana que anaven en direcció a les seves cases de segona residència de la Cerdanya o a la Vall de Camprodon, però també tenien molts clients de pas, com ara transportistes i comercials, “que abans en dèiem viatjants”. Fins i tot tenien un menjador que encara en diuen “dels xofers”. Casas recorda que abans la gent “acostumava a fer temporada, és a dir, a estar-se molts dies a l’hotel”, en canvi ara tot són escapades de dos o tres dies, sobretot el cap de setmana.
És evident que les coses amb 50 anys han canviat molt. “Els hàbits de la societat han canviat i nosaltres ens hem hagut d’anar adaptant”, diu Casas. Ella recorda que abans la gent tenia les vacances molt marcades “pel tema de la feina” i també pel santoral “perquè per Santa Maria o Sant Josep ho teníem pleníssim”. Ara, en canvi, poca gent recorda els sants i les estades acostumen a ser més curtes.
La Solana també era hotel d’esquiadors, “però ara amb la millora de les comunicacions la gent puja i torna cap a casa seva”. Com a client nou, en canvi, tenen el del complex esportiu: “Fa cinc anys que el vam inaugurar i n’estem molt contents, perquè és un client jove i familiar”. Actualment el complex compta amb cinc pistes de pàdel i sovint s’hi organitzen torneigs. Casas diu que ara “la meva il·lusió” seria poder reformar les habitacions de l’hotel, perquè “els hi fa falta”, i confien a poder-ho fer ben aviat.
{{ comment.text }}