‘Mil mots de Sora i un conte rural’ és el títol del llibre que han publicat fa unes setmanes el lingüista torellonenc Jordi Dorca i l’escriptor de Sora Josep Comas. Es tracta d’un recull que van començar a treballar el 2007 i que ara ha vist la llum. Aquests nou anys de feina els han permès recollir mil paraules que fan servir els veïns de Sora, moltes de les quals comparteixen amb municipis veïns. Ara els beneficis que se n’obtinguin a través de la venda –es pot trobar a la Llibreria Xicoy de Torelló– es destinaran íntegrament a la Fundació MAP de Ripoll.
Moltes de les paraules, com també el conte de Comas que forma part del recull i que es titula El jornaler, estan relacionades amb el món agrari. Cadascun dels 1.000 mots va acompanyat de la transcripció fonètica per saber com s’ha de pronunciar la paraula i també s’hi afegeixen altres signes per indicar si està inclosa dins del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), d’Alcover-Moll, si figura al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), si es parla a més municipis de la zona o si és destacable per alguna qüestió fonètica, morfològica o en el nivell de descripció geolingüístic.
Entre els mots, per exemple, s’hi poden trobar paraules que encara es fan servir molt entre la gent de Sora i d’altres que no tant. Així, hi ha mots com parrabolla o patarata, que volen dir una persona malfeinera; gavadal, que suposa un gran quantitat d’alguna cosa; el flosti, que té dos significats: un objecte que sobreïx o el membre viril. També s’hi poden trobar francissa, que vol dir frontissa; fótxer, com a sinònim de fotre però utilitzat com a eufemisme, o rosta, quan es vol parlar d’un tall de cansalada o d’una ferida de forma allargada.
{{ comment.text }}