Aquesta pretensió topa amb la posició d’Urbanisme, que reiteradament s’ha pronunciat dient que ha de ser sòl no urbanitzable. És a dir, s’hi poden mantenir els edificis ja construïts, però no se n’hi pot fer cap de nou. Això representa un perjudici econòmic per als propietaris –un immoble té més valor en sòl urbà que disseminat–, però, sobretot, per als que hi van adquirir parcel·les amb la promesa que podrien edificar-hi i, ara, es troben que no poden fer-ho. Les parcel·les, expliquen, es convertiran en un tros de bosc sense cap valor econòmic.
Entenen que la situació no és fàcil, però veuen passivitat a l’Ajuntament. “No veiem la voluntat política de defensar aquesta petició com s’hauria de fer; entre els veïns de Tavèrnoles, i no només de Fussimanya, hi ha una pràctica unanimitat perquè es resolgui”, explica Martí Calle, president de l’associació de veïns. Admet que Urbanisme, a instàncies de Medi Ambient, podria posar-hi pegues, “però l’Ajuntament hauria d’estar al costat dels veïns; nosaltres arribarem fins on calgui”.
L’argument de l’administració que la urbanització lesiona el medi ambient, segons Calle, resulta una paradoxa pel fet que a tocar de Fussimanya però a l’altra banda del riu, en terme de les Masies de Roda, sí que s’hi ha autoritzat una activitat extractiva de pedra.
L’alcalde de Tavèrnoles, Joan Roura, d’ERC, entén els veïns: “Tenen el seu dret de demanar-ho i nosaltres, tot i que quan vam entrar el problema ja existia, hem buscat la manera de resoldre-ho, fins i tot reduint l’àmbit, però per activa i per passiva la Generalitat sempre ens ha dit que no és possible”. Per això, entén que si qualifiquessin Fussimanya de sòl urbà com demanen els veïns Urbanisme els tombaria el POUM.
{{ comment.text }}