Tal com aquest diari informava a l’edició de dilluns, dissabte de la setmana passada es va presentar a Figaró l’edició a l’anglès de l’obra de Raimon Casellas: Dark Vales. El llibre, editat per Dedalus amb un ajut de l’Institut Ramon Llull i a la venda per Amazon, ha estat traduït pel lingüista anglès Alan Yates, gran coneixedor de la llengua i la literatura catalanes, amb la col·laboració com a editora de la figaronina Eva Bosch, que viu a Londres des de fa quaranta anys.
L’altra traducció que s’ha fet del llibre és la que ha publicat recentment l’editorial Funambulista, de Madrid, amb el títol Las cañadas indómitas. El treball de traducció del llibre de Casellas l’han feta conjuntament Antonio Morales, professor de grec i llatí, i Isabel Lacruz, resident a l’Ametlla del Vallès des de fa un temps. Lacruz és també l’autora del postfaci, que situa l’obra dins del context històric i literari del moment.
La traducció al castellà va venir a partir d’una recomanació que els va fer el professor de la Universitat de Barcelona, Lluís Agustí, que “va glossar a l’editor de Funambulista les meravelles del text, li va dir que no hi havia cap traducció contemporània i en qualsevol cas cap al castellà. I ens hi vam posar” diu Isabel Lacruz, que viu a cavall entre l’Ametlla i Luxemburg, on va anar com a traductora del Parlament Europeu l’any 1985.
Lacruz no acaba d’estar d’acord amb la idea que aquest llibre de Raimon Casellas, amb qui molts no s’han atrevit, sigui un llibre intraduïble: “Si no ho és ni l’Ulysses! De fet, totes les grans novel·les, i aquesta n’és una, no són mai complicades. L’art no és mai enrevessat, ja que del contrari ja no és art. A més a més, El Sots… va ser publicat al diari La veu de Catalunya com un conjunt de contes al voltant d’un mateix tema i amb el títol Pels sots feréstecs. Després, afegint-hi algun capítol i amb lleus modificacions, es va convertir en novel·la. Aquests contes eren a l’abast d’un lector mitjà de diari!” opina.
Per a Lacruz, “la traducció és sempre un eco, una resposta. Entre dues llengües germanes com són el català i el castellà es poden donar sovint imatges similars i certa literalitat”. Per això, la traductora explica que han pogut deixar iguals els noms dels protagonistes, o fent-hi molts pocs canvis.
Las cañadas indómitas va guanyar un ajut del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte perquè es pogués tenir i prestar en les biblioteques públiques. “Això vol dir lectors. I el lector sempre sap apreciar la bona literatura. Un bon llibre és patrimoni de tothom. També la traducció al castellà pot suposar un descobriment per part d’editors en altres llengües, que podran llegir-la en castellà, que és una llengua propera i habitual en els comitès de lectura de les editorials de tot el món” diu.
TRADUCCIÓ DE CLÀSSICS DEL CATALÀ AL CASTELLÀ I A L’INREVÉS
L’editorial Funambulista és probablement l’única editorial, amb l’editor-director –Juan Max Lacruz Bassols– que viu des de fa més de 25 anys a Luxemburg i té una mini seu a Madrid, que des de fa anys tradueix clàssics del català al castellà i a l’inrevés. Entre els primers, i recents, encara en llibreries, La puñalada (La punyalada) de Marià Vayreda, La locura (La bogeria), de Narcís Oller. En la relació de llibres traduïts del castellà al català tenen, entre d’altres, El viatge vertical (El viaje vertical) d’Enrique Vila-Matas i Totes les ànimes (Todas las almas), de Javier Marías.
La col·lecció Lletraferits de l’editorial Funambulista també inclou traduccions al català d’altres llengües, de moment, del francès (Proust), portuguès (Eça de Queiroz) i el japonès (Yoko Ogawa), entre d’altres. Ara mateix prepara una traducció nova al català d‘Ulysses de Joyce a càrrec del veterà traductor Carles Llorach.
{{ comment.text }}