Vostè quants anys seguits ha viscut la festa de Corpus de la Garriga?
Des que vaig venir a viure a la Garriga. Vaig venir de Llerona l’any 1962 i de seguida em vaig implicar en aquesta festa. Per tant, l’he vist durant 54 anys seguits.
No ha fallat ni un sol cop?
Cap. I això que fa uns anys vaig estar ingressat molt malament durant tres mesos a l’Hospital. Però per sort, quan va arribar Corpus estava una mica millor i em van deixar sortir. Vaig arribar a la catifa del carrer dels Banys, amb taca-taca. Hi vaig estar una estona veient com anava tot. I l’endemà, un altre cop cap a l’Hospital.
I si per Corpus hi havia partit del Barça no hi anava? Vostè era president de la Penya Barcelonista i ara encara n’és president d’honor…
Corpus era un dia per a la Garriga. I si el Barça jugava, aquell diumenge no es feia ni l’autocar que fem normalment. I ningú no es queixava perquè gairebé tothom volia ser aquí al matí i a la tarda. I el partit, en tot cas, ja l’anàvem seguint amb el transistor.
Aquesta és la gran festa garriguenca per excel·lència?
I tant! No n’hi ha cap més. És una festa al carrer, amb les catifes, els clavells, tots els altres elements naturals, la gentada, la processó, els visitants que ens arriben de tot arreu… Només ha de veure com estan els bars i restaurants tot el dia!
La quantitat de clavells a les catifes és la mateixa ara i abans?
Res a veure. Abans el clavell era el rei de les catifes. Els anàvem a buscar al Maresme, on els pagesos ens els deixaven collir quan la flor ja no era gaire bona per vendre. Eren moltes les colles del poble que, organitzades per carrers o per entitats, n’anaven a collir els dies abans. Ara ja no en tenen i s’han de comprar clavells que ens arriben de Múrcia. Aquest any diu que n’hi haurà 250.000.
I abans, quants se’n podien collir?
No ho sé pas, però eren molts, moltíssims. Miri només això que li explico: un any quan les catifes ja estaven acabades cap al migdia, va fer un xàfec que se les va emportar totes. I teníem encara tants clavells que les vam poder fer totes de nou. Imagini els clavells que teníem!
I aquests clavells del Maresme quant els costaven?
No els pagàvem amb diners, ho fèiem en espècies fent un bon lot de botifarres de la Garriga per als pagesos que ens deixaven camps per collir. Recordo que les botifarres ens costaven unes 50.000 pessetes. N’omplíem mitja furgoneta! I ells, és clar, estaven contents del regal i de poder col·laborar amb la nostra festa! Nosaltres hi guanyàvem i ells també!
Abans també hi havia el groc de la ginesta a les catifes. En canvi ara se’n veu molt poca…
És que anar a collir ginesta és força feina i la veritat és que per fer-ne un cistell hi has d’esmerçar moltes hores. Però en canvi hem guanyat el bruc, l’esclòfia d’arròs, les gerberes, que fa uns anys no hi eren…
Anys enrere hi havia més gent o menys que ara?
Hi havia més gent fent les catifes, més col·laboració. Ara es troba a faltar sobretot la franja dels més joves. Però en canvi, ara hi ha les escoles, que belluguen molta gent i també moltes entitats que s’hi sumen. Ara també ve molta més gent a fer la visita.
Les escoles que s’hi van posar l’any 1984 van ser claus per a la continuïtat?
Va ser una empenta molt forta a la festa i va anar molt bé. I cada any veig que treballen amb moltes ganes.
Està assegurada la continuïtat del Corpus de la Garriga?
Jo diria que sí. Almenys ho espero. Si els ajuntaments tornen a fer calés i l’església no entra en crisi, crec que tot anirà bé i es podrà assegurar la festa de Corpus per molts anys més.
{{ comment.text }}