La demanda, que també afectava la secretària i interventora de l’Ajuntament, va ser presentada l’any 2009 a la Fiscalia Anticorrupció i a l’Oficina Antifrau de la Generalitat i es referia a una despesa global per un import de 16.826 euros corresponents a tres viatges i àpats en diversos restaurants que s’havien fet durant l’exercici anterior.
En la seva resolució, el Tribunal de Comptes conclou que no hi ha existència de responsabilitat comptable en cap de les acusacions fetes pel Grup Municipal socialista que aleshores liderava Juan Castillejo, que ara ja no és regidor de Lliçà de Vall perquè va dimitir just després de les eleccions municipals de 2011. La resolució també afirma que l’Ajuntament ha acreditat amb documents la justificació de les factures que el PSC posava en dubte i que totes havien estat autoritzades a través del preceptiu informe favorable emès per la secretària de la corporació.
VIATGES A LA RIOJA, LA VALL D’ARAN I OSLO
El PSC va portar al Tribunal de Comptes les despeses que van generar els viatges de l’alcalde a la Rioja, la Vall d’Aran i Oslo. En els dos primers casos, Carreras va anar-hi per preparar la visita posterior que havien de fer un grup de gent gran. L’objectiu era verificar la qualitat dels serveis contractats i veure si calia fer algun canvi al pla de viatge. Era, segons l’Ajuntament, una pràctica habitual al consistori per a totes les sortides de gent gran del poble.
En el cas del viatge a Oslo es tractava d’una visita organitzada per la Diputació de Barcelona amb l’objectiu de conèixer el sistema de gestió dels serveis socials de la capital de Noruega. Part del viatge estava subvencionada per aquest organisme supramunicipal, però la resta la va pagar l’Ajuntament, com van fer els alcaldes i regidors d’altres localitats que també van participar-hi.
La denúncia del PSC també entenia que hi havia hagut irregularitats en la contractació administrativa de serveis públics al municipi, com el de manteniment de l’enllumenat públic, de la xarxa d’aigua i la recollida d’escombraries perquè s’havien anat prorrogant sense fer-se noves convocatòries públiques. Els contractes sumaven una despesa global d’uns 900.000 euros. En aquest cas, el consistori també va presentar al Tribunal de Comptes de Madrid la justificació dels contractes que han anat revisant els preus en les successives pròrrogues aprovades.
{{ comment.text }}