-Com arriba al gran premi de casa?
-Amb moltes ganes i una energia increïble per aconseguir un bon resultat.
-Ja des de la pretemporada va demostrar que la seva adaptació a MotoGP seria molt més ràpida i millor que a Moto2. En quin punt d’aquesta adaptació està?
-Jo crec que en un punt intermedi. Sabem que hem millorat, que les coses ens poden sortir i que podem fer grans resultats com a Le Mans, que a la sortida vam fer segons, o a Mugello. Però no sabem ben bé en quin punt estem: sabem que som capaços de fer-ho, però els resultats van saltant com espurnes: de tant en tant surt una bona cursa, una bona volta, però no ho controlem nosaltres al cent per cent. No tinc la seguretat d’arribar a un circuit i dir “aquí també aniré ràpid”: per mi és un dubte com aniré a Montmeló però vaja, a Mugello vam veure que el que va passar a Le Mans no va ser casualitat i que comencem a anar bé.
-Amb el seu germà ja hi ha competit abans, però no a la categoria reina i davant el públic de casa. Com es gestiona tot això?
-No m’agrada. Mai m’ha agradat competir amb l’Aleix en moto. És el meu germà i el respecte que li tinc és molt superior al de qualsevol altre pilot; jo ho passaria molt malament lluitant contra ell perquè quan avances un pilot no penses en si s’obrirà massa o si el faràs caure, però el teu germà és el teu germà!
LLEGIU L’ENTREVISTA COMPLETA A L’EDICIÓ D’AQUEST DIVENDRES D’EL 9 NOU
{{ comment.text }}