El professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia de la UAB diu que la proposta “no representa més que el que ha format part d’un procés habitual de millora, no d’impacte ambiental irreversible, sinó de millora en la vialitat interna del massís”.
En un article publicat a EL 9 NOU, Boada recorda que la millora dels vials ja va començar als anys quaranta amb l’asfaltatge de la carretera de Santa Fe i posteriorment amb altres com la de la Costa a Santa Fe o més recentment la drecera de Campins a Gualba i la que puja a Tagamanent.
Recorda que el Montseny ha estat “una muntanya humanitzada durant segles”, que en els darrers 50 anys s’ha abandonat l’activitat en uns 700 masos i que en el seu context històric “els seus habitants eren els primers interessats que el massís funcionés”. Diu que valora “la bondat de l’actitud de molts ciutadans socialment inquiets”, però adverteix que ha aflorat “des de la cultura urbana, la idea de sacralitat i d’intocabilitat del bosc com a ideal” i recorda que “el bosc ha estat multisecularment ple de gent treballant” i que s’hi han documentat una vintena d’oficis relacionats. Boada considera que la reacció contrària a l’asfaltatge del camí de les Illes a Sant Marçal és un exemple “de desproporció i d’orientació extrema […] difícilment comprensible, amb uns objectius, per a mi, poc diàfans”.
{{ comment.text }}