El seu testimoni es va escoltar durant l’acte de presentació de la nova seu del Servei de Català de Mollet, que a partir d’ara estarà en aquesta antiga masia.
Martínez, de 76 anys, va néixer a Múrcia i va anar a viure a Can Lledó amb només tres anys. Vivia en un habitatge del primer pis. Eren quatre germans. “Teníem quatre gallines i algun conillet, però recordo la gana. El pa era molt sagrat. I també que rebuscàvem raïm per les vinyes i les patates petites que deixaven els pagesos al camp”.
Bonaventura Barnils va néixer a Can Lledó l’any 1935 i encara recorda els cognoms de la dotzena de famílies que vivien a la masia i a les dues casetes adossades que hi havia al costat i que avui ja no hi són. “Això és casa meva”, deia aquest dimecres davant la trentena de persones que assistien a la presentació. “Hi havia Els Madrid, Parra, Molina, Expósito, Fernández, Garcia, Martínez, Egea, Rosell… I el senyor Mariano, que mai vaig saber com es deia de cognom. Nosaltres vivíem al número 32”.
Bonaventura Barnils va viure al Quartelillo uns vint anys i quan va marxar encara s’hi va quedar la seva germana Angelina, que hi va viure almenys una dècada més amb la seva família.
RESTES ROMANES
Els dos exveïns de Can Lledó van escoltar amb atenció les explicacions de la historiadora de l’art Francesca Orga, que va parlar sobre els orígens de Can Lledó i va remarcar alguns elements que la fan particular, com la planta quadrada i amb un pati interior “poc habitual en les cases pairals i que recorda l’estructura de les domus romanes”. Va destacar el fet que durant unes obres es van trobar restes de vidre nacrat d’origen romà que se situa entre els segles V i IX. També va destacar algunes elements arquitectònics com finestres que daten dels segles XV al XVII.
Durant l’acte també es va presentar el lèxic de la indústria tèxtil a Mollet que conté les definicions de més d’un centenar de paraules.
{{ comment.text }}