Aquest divendres es van complir 20 anys del desbordament d’aquests dos rius que van provocar nombrosos danys materials en habitatges i indústries i la mort de quatre persones arrossegades per l’aigua, dues a Bigues i dues a Santa Eulàlia.
A Aiguafreda, hi ha a mig fer una canalització que es va començar l’any 2003 i que es va deixar inacabada. A Santa Eulàlia, encara hi ha obres pendents de l’ambiciós pla de millora del qual l’any 2012 va culminar l’execució d’aquelles obres que es van creure prioritàries per, amb una inversió d’1,6 milions finançada en part per la Unió Europea, aconseguir que el Tenes guanyés el màxim de capacitat i es reduís el risc.
Actualment, l’Ajuntament d’Aiguafreda negocia amb l’Agència Catalana de l’Aigua la recuperació d’una inversió prevista de tres milions d’euros que l’anterior alcalde del municipi va rebutjar l’any 2008 amb la idea de redefinir el projecte que estava a mig fer.
L’esclat de la crisi econòmica i la complicada situació financera de l’ACA han impedit reiniciar l’actuació. Sí que s’ha avançat en la planificació a través d’un estudi que acompanyarà el nou pla general, ja redactat i pendent de ser aprovat. “S’han determinat les dimensions que ha de tenir la llera en cada punt”, explica l’alcalde Joan Vila. En funció d’això, es fixarà com caldrà intervenir al riu: amb murs “per als punts més estrets”, esculleres de pedra o talussos vegetals “allà on sigui més ample”. Tot plegat, es traduirà en una proposta amb un menor impacte que la prevista inicialment, tot i que els murs de formigó continuaran sent necessaris a la zona de la canalització inacabada, a tocar del pont de l’Abella.
Vila reitera que l’existència d’aquests 200 metres de canalització a mig fer al marge esquerre del riu és perillosa. “Si l’aigua entra per dalt del mur no en podrà sortir”. L’alcalde defensa que cal “solucionar-ho”. Després de 1994, “tot hauria d’haver estat molt més àgil”.
A Santa Eulàlia, l’Ajuntament entén que “s’han de fer més millores per anar més enllà” de l’actuació acabada l’any 2012 i que va ser pionera a Catalunya i l’Estat per l’ús de tècniques de bioenginyeria, explica Cristina Fígols, tècnica de Medi Ambient. Queda pendent la construcció d’algunes motes vegetals per protegir el polígon de Can Magre i alguns trams propers a urbanitzacions. “No són grans volums de terra però evitarien l’entrada d’aigua”. També la millora del pont de Can Juli, que té un pilar central que podria generar taps de vegetació en cas d’una gran crescuda, i l’augment de capacitat de la llera en alguns punts on encara es pot actuar. A banda, hi ha una proposta de supressió d’algunes rescloses construïdes per facilitar l’obtenció d’aigua per als regants. Aquestes propicien l’acumulació de sediments aigües amunt del punt on estan col·locades i, per tant, que vagi reduint-se la capacitat de la llera. “Apuja el perfil del riu”, diu Fígols. Aquesta darrera proposta, però, caldrà pactar-la amb les comunitats de regants que “tenen la concessió” i sempre es farà a partir d’un pacte previ. “Les actuacions estan clares i ara cal veure com es porten a terme”, afegeix. A banda, hi havia el pla per fer un gran bassa de laminació, és a dir, una gran zona inundable en cas de grans avingudes que permetés frenar el creixement del riu i reduir la velocitat de l’aigua. Aquesta darrera obra té un gran cost econòmic i per això, tot i que no està descartada del tot, es considera menys urgent.
Segons Fígols, l’actuació al Tenes ha donat bons resultats. “S’ha comprovat quan hi ha avingudes que el comportament del riu és bo”. Entre d’altres, es va substituir el gual del carrer Sant Isidre i la passera de la Campinya. L’ús de tècniques de bioenginyeria va permetre guanyar amplada i donar més capacitat al riu. A més, es van eliminar arbres i construccions de la llera, es van recuperar fonts com la de Sant Cristòfol i de la Figuereta i es va crear un passeig entorn al riu. Tot plegat, força diferent del projecte inicial més dur i que preveia, en alguns punts, murs de fins a quatre metres per protegir les cases.
{{ comment.text }}