Aquesta és la principal hipòtesi que s’obté del Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat Atmosfèrica que la Diputació va elaborar l’any 2011 i en el qual s’identifiquen les fonts industrials com les principals causants de l’excés de partícules.
La composició de les partícules recollides en l’estació de control situada davant del Palau d’Esports des del setembre de l’any 2008 i les condicions meteorològiques en les quals es van produir els episodis en què es van superar els límits marcats per la Unió Europea, com la direcció del vent, apunten cap una activitat industrial i no tant a altres possibles fonts, com el trànsit o les calefaccions.
Segons fonts del servei de Medi Ambient de Granollers, la ciutat no supera en els darrers anys el valor límit mitjà anual fixat per a la protecció de la salut humana, que és de 40 mil·ligrams de partícules per metre cúbic. En canvi, sí que se supera el nombre màxim de dies, 35, en què el valor límit diari és de 50 mil·ligrams. Aquesta mateixa situació es dóna al municipi del Prat de Llobregat i ha motivat que la Comissió Europea hagi advertit a l’Estat espanyol que denunciarà el fet davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) si no s’adopten mesures per complir la legislació europea sobre contaminació atmosfèrica.
El director general de Medi Ambient de la Generalitat, Josep Enric Llebot, ha relativitzat les dades i ha remarcat que Granollers no supera la mitjana anual, sinó que es tracta d’episodis puntuals. Malgrat això, aquesta setmana, l’Ajuntament de Granollers ha reiterat la petició al govern de la Generalitat per tal que identifiqui el més aviat possible els focus que provoquen episodis puntuals de concentració de partícules i que sobrepassen el valor límit diari marcat per la UE.
Aquesta setmana, l’Ajuntament de Granollers ha fet pública la seva preocupació a través d’un comunicat. “Preocupa especialment que, amb dades de 2012, es van detectar uns pics elevats d’emissions durant vuit dies l’any. Ara cal que se solucionin aquests emissions puntuals detectades”, diu el comunicat.
Per conèixer la causa i prendre les mesures oportunes, Granollers considera important poder disposar el més aviat possible de l’informe final de l’estudi elaborat pel consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que va instal·lar la seva unitat durant els mesos de febrer i març per tal de poder ampliar les analítiques del material recollit a l’estació de control de Granollers. Segons l’Ajuntament, tot i que el trànsit s’apunta com una les principals causes d’emissió de partícules, en les analítiques de Granollers podria trobar-se un tipus de material del qual es qüestiona la principal font emissora.
Les PM10 són partícules sòlides o líquides que tenen una part natural i una altra que és derivada de l’activitat humana (antropogèniques). Poden ser primàries (emeses directament) o secundàries (formades a l’atmosfera a partir d’altres contaminants). Les principals fonts són la combustió procedent del trànsit, calefaccions o activitats industrials, però també la construcció o els moviments de terres. Poden ser pols, cendres, ciment, sutge, metalls, o pol·len i estan entre els factors que causen la mort prematura per diverses malalties.
Pel que fa a altres elements contaminants, com ara els òxids de nitrogen (NO2), produït pel trànsit de vehicles, la mitjana anual de Granollers no supera els límits permesos per a la protecció de la salut humana en els darrers anys. En canvi, Mollet sí que supera els límits arran de l’existència d’importants vies de comunicació com l’AP-7, la C-33 o la C-17 a tocar del nucli urbà.
{{ comment.text }}