“La ventada va ser clarament més forta que la del 24 de gener de 2009, el cas més recent de ventada general i extraordinària a bona part de Catalunya”, han explicat des de l’SMC. Les dades de l’estació meteorològica de Caldes, situada a Torre Marimon, ho certifiquen.
Aquí es va assolir una ratxa de vent de prop de 124 quilòmetres per hora que superen “molt àmpliament” els 87,8km/h del temporal del gener de 2009 i els 88,6km/h del 7 de febrer de 2012. S’estima que el registre d’aquest dimarts va ser el cop de vent més important al municipi des d’almenys l’any 1990. “Com a molt s’havia registrat una ratxa comparable, pròxima als 120 quilòmetres per hora, el 27 de desembre de 1999”, expliquen. Amb tot, les dades de l’actual estació meteorològica –es va instal·lar l’any 2007– no són del tot comparables amb les que hi va haver entre el 1990 i l’any 2007 perquè aleshores el vent es mesurava a dos metres d’alçada i ara es fa a deu, que és l’altura estàndard.
En l’episodi de dimarts també va superar els 120 quilòmetres per hora l’observatori de Puigsesolles, a tocar del Turó de l’Home. Aquí, però, aquests registres són més habituals per l’alçada, prop de 1.700 metres. A la Garriga, es van fregar els 100, segons les dades de l’estació meteorològica de l’Ajuntament. A Parets, es van sobrepassar els 84 km/h. Aquí és la xifra més alta des del 24 de gener de 2009.
El vent de nord s’ha canalitzat per la presència d’un potent anticicló a les Açores i una baixa a Sardenya. Martí Oliveras, geògraf i observador meteorològic, explica els alts registres perquè la tramuntana va ser prou intensa per travessar la depressió central i superar la barrera que representen les muntanyes del prelitoral. A partir d’aquí, el vent es desploma i guanya velocitat. “Per això les poblacions més afectades són les que estan a sota vent de la serralada prelitoral. És com una pilota que agafa velocitat amb un pendent”, diu. “El 2014 passarà a la història com l’any del cop de vent de gairebé 100 quilòmetres a la Garriga”, assegura el responsable de @GarrigaMeteo. Per ell, els alts registres de pluja del novembre –uns 160 litres per metre quadrat a la Garriga, el doble de l’habitual– i les elevades humitats dels darrers dies han ajudat a augmentar els danys de la ventada. “Els arbres estaven en una situació de fragilitat per l’alta humitat del sòl”, explica.
{{ comment.text }}