Què se sent en entrar en un pavelló que porta el seu nom?
Molt d’orgull. És el lloc del poble on possiblement he passat més temps de la meva vida, després de casa meva. Hi he practicat tot tipus d’esports des dels set o vuit anys i la meva mare sempre ha treballat aquí al pavelló.
Fa anys que no hi viu, però continua molt vinculat al poble.
Els meus amics de tota la vida són d’aquí i la meva família també és aquí. Quan marxes sempre tens la por que la gent continuï fent la seva vida, amb les seves coses i que quan tornis no et tinguin la mateixa confiança, però realment no m’ha passat mai, tot continua igual. Aquí sempre hi estic bé.
Aquests dies ha estat amb la Selecció espanyola preparant el Mundial de Qatar. Des de l’Europeu, al gener, no hi anava per la ruptura del peroné. Li feia por no entrar-hi?
Quan em vaig trencar el peroné em van donar unes esperances de recuperació molt ràpides però després es va anar allargant. Quan em vaig lesionar no tenia por, però quan anava passant el temps i veia que no avançava, sí que vaig començar a patir. Primer per si em podria recuperar i segon perquè el seleccionador confiés que podia estar bé per formar part de l’equip.
Com està de la lesió?
He jugat millor del que m’esperava quan vaig tornar fa un mes a la pista. Potser ara físicament no estic al cent per cent, però quan comenci el campionat estaré bé. És una lesió que és molesta, sobretot per nosaltres, que estem tota l’estona saltant i fent canvis de direcció. Hi ha algun dia a l’escalfament que se’m fa dur, em molesta, em fa mal, però un cop a la pista, tot bé. Haig d’agrair a Manolo Cadenas (seleccionador) que hagi confiat en mi, tot i estar aquest temps sense jugar.
Fa alguna preparació especial pel Mundial?
Cada dia faig recuperació específica pel meu compte. L’únic dolent és que em quedo sense aquests quatre o cinc dies que podria tenir de vacances, però sóc un jugador que m’agrada treballar i m’agrada l’esport. De fet, si no hagués estat lesionat ho faria igualment.
Quines expectatives individuals té pel campionat?
Ajudar una mica més l’equip del que ho vaig fer la darrera vegada, tenir més minuts importants i, sobretot, guanyar una medalla. La meva trajectòria a la Selecció ha estat així: cada vegada he pogut ajudar més l’equip i crec que em queda poc per ser una peça important. A l’Europeu ja vaig tenir més minuts que al Mundial del 2013, també minuts més importants, que és el que ens agrada. Penso que Cadenas sap que puc ajudar l’equip cada vegada més.
Com hi arriba Espanya?
Individualment tots els jugadors arribem en un bon estat de forma pel que fa a la maduresa de cada un i per poder estar al màxim nivell. En Joan Cañellas està en el millor moment de la seva carrera, Raúl Enterríos està destacant moltíssim, en Victor Tomàs, com sempre, molt bé, en Valero Rivera… Podria nomenar tots els jugadors!
Tenen opcions de revalidar l’or?
Com a totes les competicions d’handbol, quan arribes a quarts o semis, un mal dia et pot deixar fora. Hem de ser realistes i a la vegada tenir l’ambició de com a mínim arribar a semifinals. Hi ha seleccions com França, Dinamarca, Croàcia, Alemanya… que són tan o més favorites que nosaltres i aquí ens hi haurem de barallar per superar-les.
Com va per Hongria amb el Pick Szeged?
Molt content, perquè sobretot el tracte que estem tenint tant jo com la meva família és superior al que ens esperàvem. Visc a Szeged. És una ciutat bastant acollidora, semblant a Lleó però a l’estil balcànic. Ens hi hem adaptat molt bé amb la família i fem molta vida amb la resta de l’equip.
I en l’aspecte esportiu?
Deixant de banda el tema de la lesió, molt bé. Tothom sap que som un equip que se’ns ha de respectar perquè podem guanyar qualsevol equip. Estem segons de grup a la Champions League i hem demostrat que podem fer front als equips grans d’Europa. Potser no estem al màxim graó com pot estar el Barça, el Kiel o el Vezprem, però sí que estem en un segon graó on podem competir amb tothom. Vaig sortir de casa per competir per tot i aquí se’m dona aquesta possibilitat.
A la Lliga també els van bé les coses.
L’objectiu és arribar al play-off pel títol, que amb tota seguretat serà amb el Vezprem. És complicat perquè Vezprem és una potència europea, però nosaltres tenim les nostres opcions i hi confiem. A la Copa Hongaresa, el mateix. Hem d’intentar guanyar un títol. La gent del club és el que espera.
Està content del canvi del Paris Saint-Germain francès pel Pick Szeged?
Em sento més important i aquí la manera de jugar s’adapta més a mi. A París una de les coses més complicades que vaig tenir és que jo venia de l’Ademar de Lleó sent una peça clau i vaig arribar a París i semblava que l’entrenador no conegués la meva manera de jugar. No només pels minuts, sinó també per la confiança: no saber quan podia o no ajudar l’equip. És important per un jugador saber que l’entrenador et coneix i que depèn de com vagi el partit diu “ara és el moment d’aquest jugador o de l’altre”. Sobretot durant la primera temporada això no ho vaig sentir i va ser dur. A la segona va ser una mica diferent.
Es torna a sentir una peça important?
Aquí des del primer moment que em va trucar el Marko Krivokapic i el Juan Carlos Pastor (entrenadors) em van dir el que esperaven de mi i el que volien i que seria un dels jugadors importants i que tant per les coses bones com per les dolentes ho havia de demostrar a la pista.
L’ambient és el millor de l’handbol hongarès?
És un molt bon ambient, molt. Als partits de casa està sempre ple, és una gent calenta, que està a sobre, que anima, que t’ajuda en els moments complicats. I quan hem anat a jugar a fora sempre hi ha hagut 50 o 60 aficionats que es desplacen sempre. Això no ho havia vist mai i és increïble.
El segon entrenador és Krivokapic, amb qui va coincidir al Granollers com a jugador. L’ha ajudat a adaptar-se?
Amb el Marko tenia la confiança aquesta que havíem estat companys. De fet, era un dels meus ídols. He tingut la sort de jugar amb ell i contra ell, i ara amb ell com a entrenador. Vivim al costat i fora de la pista també fem moltes coses junts. M’ha ajudat moltíssim tant dins com fora de la pista. A Hongria, el sistema Juan Carlos Pastor és una de les coses més complicades d’aprendre i el Marko m’ha ajudat a entrar en la dinàmica.
Va marxar d’Espanya per falta d’estabilitat econòmica. L’ha aconseguit fora?
Sí. No m’agrada, i fins i tot em fa vergonya parlar d’això, perquè hi ha gent amb molts problemes. Jo he tingut sort de trobar una solució que m’ha permès gaudir molt i això no tothom ho pot dir. Si no hagués tingut el problema econòmic, no hauria marxat. Ara ja ho tinc oblidat perquè per sort mai vaig tenir problemes personals amb ningú.
Marxar fora l’ha fet madurar?
T’adones que hi ha moltes maneres d’entendre l’handbol. És completament diferent de com era aquí, a París o ara a Hongria. Coses que en un lloc dónes per bàsiques, en un altre lloc no ho són. Al principi costa però després aprens a ser més madur, sobretot psicològicament. També a ser més permissiu, tolerant i adquirir nous coneixements. Estic molt content de l’oportunitat que tinc ara i que vaig tenir els dos anys a París.
Vol tornar a Granollers. S’ho planteja a curt o a mitjà termini?
No tinc una data. Quan es presenti l’ocasió. M’agrada viure i treballar pel present. El temps dirà si és d’aquí a un, dos o cinc anys. A més, el Granollers també és qui ha de dir qui vol, a qui li ha d’interessar que Antonio García torni. Ara mateix potser diuen, “per què ha de tornar si tenim a Valadao i Juan del Arco fent una temporada increïble?”. Vaig sortir per raons esportives i extraesportives. Jo posava per davant la meva vida esportiva per seguir creixent, però el club econòmicament no podia seguir. Potser vaig marxar egoistament, però també era per estabilitat i crec que era el que tocava.
Creu que a l’equip li passarà factura disputar la Copa EHF?
Espero que no. A principi de temporada vaig pensar que potser anaven una mica justos de plantilla, però han demostrat que tenen nivell i bon joc per lluitar contra qualsevol. Més que passar factura els ajudarà a fer gaudir la gent al Palau i de fer millorar als jugadors. S’han guanyat la sort de poder jugar la fase de la EHF i és per gaudir-la. Tenen un equip molt complet i competitiu. Han d’afrontar el que ve ara amb la màxima ambició possible.
S’ha d’aprofitar més el bon moment de les seleccions espanyoles, tant masculina com femenina, per reflotar l’handbol?
Si no ho fem ara, quan ho farem? El dia que, Déu no ho vulgui, no estiguem al nivell que estem ara, no sé què s’haurà de fer perquè l’handbol tiri cap amunt. Estem al màxim nivell i això era impensable fa 10 anys. S’ha d’aprofitar.
Vostè aporta el seu granet de sorra amb el Handball Day a la Llagosta.
Per les coses bones i dolent hem d’assumir aquesta responsabilitat. Som nosaltres els que hem d’intentar fer que l’esport que estimem vaig a millor. Hem de treballar en primera persona i per mi aquests dies són els que em donen força per afrontar la temporada.
Comença un nou any. Quins objectius té?
En l’aspecte personal, continuar sent feliç amb la meva família i que ens respectin les malalties. Esportivament, no patir cap lesió i poder treballar sempre al màxim, com a mi m’agrada. Si puc fer això, les altres coses segur que vindran soles.
{{ comment.text }}