Aquesta dada s’inclou en el document de Declaració d’Impacte Ambiental que l’Ajuntament ha lliurat a la direcció general de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat. El document, que era un tràmit obligatori abans de poder engegar les obres, el va lliurar l’Ajuntament al desembre i ara està en fase de presentació d’al·legacions. De moment, ja n’ha presentat la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny.
El temps de recorregut que s’estalviaria entre diferents llocs del Montseny és un dels arguments que presenta l’Ajuntament per justificar la necessitat de pavimentar el camí en un tram de 3,7 quilòmetres i que permetria millorar la connexió de les dues principals carreteres que travessen el parc natural del Montseny, la que va de Palautordera a Seva i la que va de Sant Celoni a Viladrau. Segons l’estudi, l’obra també reduiria en 8,4 minuts el trajecte en cotxe entre Santa Maria de Palautordera i Viladrau –vegeu gràfic adjunt– i en 7,3 minuts el del poble de Montseny a Santa Fe.
La comparació es fa amb el temps actual del recorregut, que es pot fer ara per Santa Fe i per la pista asfaltada i que passa pel coll de Santa Helena. El document municipal defensa que seria un element que milloraria la qualitat de vida als habitants del parc, però la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny troba que el temps de reducció del viatge no és suficient per justificar els costos econòmics i ambientals de l’obra, que té un pressupost de més de 300.000 euros.
Els contraris al projecte han demanat al Departament de Territori que rebutgi l’obra i alerten que, malgrat les previsions municipals, l’asfaltat del camí pot tenir un efecte crida en els visitants que rep el Montseny, especialmente en els períodes de primavera i tardor. En aquest sentit, tenint en compte només els visitants registrats en equipaments, més de 85.000 persones visiten cada any tres punts significatius del parc, com Santa Fe, Collformic i Fogars –vegeu gràfic adjunt–, dels quals una mitjana del 92% fan servir el cotxe particular. Segons la coordinadora, només que un 50% de les persones i amb una mitjana de tres persones per vehicle decidís recórrer el camí entre la font Bona (Sant Marçal) i la font de les Nàiades (càmping Les Illes) això comportaria una mitjana de 36 vehicles cada dia.
Els opositors apunten també que el tram del camí que es pretén pavimentar no hi viu ningú de manera permanent, ja que només hi ha tres edificacions, el refugi d’en Layret, la masia del Puig, que és un equipament del parc natural i la masia d’El Terrer, actualment deshabitada i en mal estat de conservació. La coordinadora també rebutja l’argument que l’obra desviaria part del trànsit de vehicles per la carretera entre la Costa i Santa Fe, passant pel coll de Santa Helena perquè considera que seria traslladar els impactes negatius del trànsit, com el soroll i la contaminació, a una zona qualificada de reserva natural, la qualificació de màxima protecció dins del parc del Montseny, com és la capçalera del riu Tordera.
També alerten que per salvar els 300 metres de desnivell que hi ha entre la font de les Nàiades (780 metres) i la font Bona (1080) amb un tram de 3,7 quilòmetres, el pendent mitjà de la carretera seria del 8% i que en alguns punts superaria el 20%, la qual cosa obligaria a variar el seu traçat actual per evitar riscos als seus usuaris si, com diu l’estudi presentat per l’Ajuntament, es vol mantenir la velocitat permesa de quilòmetres per hora en tot el camí.
L’ALCALDE INSISTEIX QUE NO AUGMENTARÀ EL TRÀNSIT
L’alcalde de Montseny, Alfons Planas, insisteix en els arguments de l’Ajuntament per defensar la pavimentació del camí entre el càmping Les Illes i Sant Marçal. Diu que l’asfalt no comportarà un increment de trànsit de vehicles respecte de l’actual. “No hi passarà més gent de la que ho fa ara, perquè els que ho fan ho fan per necessitat. No és com una sortida d’autopista. Passarà igual, però d’una manera diferent i més segura”. Diu que per això s’ha fet un estudi de mobilitat, que s’ha afegit a la resta de documentació que s’ha enviat a la direcció general de Polítiques Ambientals del Departament de Territori de la Generalitat.
{{ comment.text }}