Va ser la primera autoritat del poble durant 16 anys, des de 1987 fins a 2003, quan per diverses circumstàncies va decidir no tornar-se a presentar a les eleccions: “Després de 16 anys, jo creia que aquella cadira ja no havia de ser meva. Era massa temps. Jo sóc partidari de mandats més curts que no permetin apoltronar-se. Amb dues legislatures de 5 anys en comptes dels 4 actuals n’hi ha prou”, opina ara Vilar.
Amb 67 anys està retirat del tot de la política local i esmerça les hores en les seves aficions: “Anar a caçar becades, que ja en queden molt poques, cuidar els tres gossos que tinc, anar a buscar bolets i ajudar durant el matí en les feines de l’hort a en Salvador Cañellas. M’agrada estar a fora, a l’hort, anar veient la transformació del que plantes fins que ho culls. I m’he mig especialitzat a esporgar les 140 oliveres que hi ha en aquest tros del costat de Can Torra. M’ho passo molt bé. Alguna cosa has de fer quan estàs jubilat!”.
Gairebé 12 anys després de deixar l’Ajuntament, Alfred Vilar mira enrere i diu que, tot i els moments difícils i les relacions complexes amb algun regidor de l’oposició que el treien de polleguera, guarda un bon record del seu pas per la casa gran: “Jo sempre vaig tenir al cap que el meu objectiu era només la Garriga. I amb els meus regidors preníem decisions sempre pensant només en el bé del poble i de la seva gent. I és normal que algú s’empipés si no podia aconseguir el que demanava, com també entra dins de certa normalitat que s’escampessin rumors sense fonament sobre la meva persona. Som un poble! Però no sóc rancorós i de veritat que estic molt tranquil d’aquells anys perquè no tinc res a amagar”.
L’alcalde Vilar pensa que el seu mandat va ser bo per a la població perquè es van fer moltes coses i en el moment que van abaixar-se els interessos bancaris. “Ara, que ja no hi ha majoria absoluta ni crec que hi sigui mai més, és més complicat tirar endavant projectes com els que es van fer en el meu mandat. A més, ara surten plataformes i grups de pressió en molts casos”. Com a obra feta d’aquells 16 anys, assenyala el Pavelló esportiu de Can Noguera, la piscina coberta, la reforma del Patronat, la biblioteca, l’Escola Municipal d’Art, l’aprovació amb 16 vots a favor i només 1 en contra de la revisió del Pla General d’Urbanisme i “els primers passos per obtenir Can Luna. Jo veia un eix claríssim d’equipaments: Biblioteca, Can Luna, un pont, i la zona esportiva de can Noguera…”.
D’equivocacions no en sap trobar gaires: “Potser no oferir a ERC d’entrar al govern l’any 1999, tot i que tenia majoria. Jo ja començava a veure que calia sumar esforços i amb els dos regidors d’ERC ens enteníem prou bé. Però quan els ho vaig oferir ja era massa tard. Això no ho vaig fer bé” diu.
Vilar viu retirat del tot de la política i entén que se’n recordin poc: “Ni em consulten des de l’Ajuntament ni des del govern, ni mai en aquests 12 anys no m’han entrevistat per Ràdio Silenci. Però ho comprenc i no em dol gens”. De tota manera, té clar que voldria que les properes eleccions municipals les guanyés CiU: “Però com que serà molt difícil que tinguin la majoria absoluta i ERC també tindrà una presència notable, que es tornin a posar d’acord tots dos grups i que l’alcaldessa sigui la que tingui més vots”, afirma.
{{ comment.text }}