Però en el cas de Mollet, un repàs per l’últim cicle electoral posa de relleu el domini absolut del PSC malgrat les turbulències del partit en l’àmbit general. No es pot obviar, això sí, una pèrdua de vots notable eleccions rere eleccions, però el partit s’ha mantingut sempre en primer lloc des de les últimes municipals. Fins i tot, en les darreres eleccions al Parlament, l’any 2012 (amb Pere Navarro i els pitjors resultats a Catalunya), els socialistes van ser la força més votada a Mollet.
Aquesta anàlisi no pretén desmoralitzar els adversaris, però sí constatar que el PSC, vencedor de les municipals des de 1983 –tot i que llavor no va governar arran del pacte entre PSUC i CiU–, té una bossa de votants fidels cultivada anys enrere que no els abandona. Ara bé, des de l’experiència de l’Entesa per Mollet, l’any 2003, el PSC pot tenir novament en aquestes eleccions, ara amb Josep Monràs, un competidor a l’esquerra que se li apropi, i molt. Qui a primera vista ha treballat més aquesta opció d’alternativa des de l’oposició és Ara Mollet-ERC, la llista que encapçala Oriol López.
Els republicans han buscat ser a la pole position dels adversaris amb acords amb exregidors socialistes, fitxatges de noms coneguts fins ara aliens a la política, líders d’altres forces i un marcatge constant a l’acció de govern. És difícil pronosticar cap resultat, però caldrà veure si amb la tendència a la baixa i l’erosió d’una acció de govern amb sotracs, el PSC és capaç de superar la barrera psicològica dels 10 regidors per governar (ara en té 12 i n’havia tingut 15), i fins a quin punt l’onada positiva que ERC viu pot fer pujar els dos regidors que té ara tenint en compte que a Mollet li ha costat sempre créixer.
A les esquerres intentarà fer-se un lloc també la confluència d’ICV-EUiA amb Podem sota el nom de Canviem Mollet, que ha relegat incomprensiblement al número 2 Marina Escribano, que és qui ha donat la cara els últims anys. La coalició ha apostat per un nom desconegut que juga la carta de l’efecte Podem. Veurem. Incògnita és també el paper que pot tenir la CUP en el primer assalt a Mollet.
Menys sorpreses pot donar el PP, segona força el 2011 amb un votant fidel, però poc massiu. El dubte és si es pot convertir en clau per a la governabilitat. Joan Daví renova el cartell de CiU, partit puntal del PSC al govern, que té difícil, precisament per això, poder-se erigir com a alternativa si no és que prioritza un govern més sensible a la independència. A les europees de fa un any, el PSC ja va sentir molt de prop l’alè d’ERC per primera vegada a Mollet. Va ser el principi de la fi de la inèrcia o Mollet no deixarà de ser sempre Mollet?
REVITALITZAR CAN PRAT. I TANT!
Si Mollet fos un pis mostra, el comercial deixaria pel final o simplement no ensenyaria l’habitació dels mals endreços que és avui la zona de Can Prat. L’espai és la primera imatge de qui arriba en tren a la ciutat o dels que s’hi aturen i continuen el viatge. Un aparador lamentable després de la passivitat municipal en veure com un estendard del passat industrial, la Teneria, agonitzava per culpa del pillatge descontrolat. Ara hi ha alguns partits que en els seus programes posen el focus en Can Prat i el volen reconvertir en un punt d’atracció d’activitat econòmica. És, sens dubte, una façana de Mollet que convé arreglar.
{{ comment.text }}